Caixa Girona l'Estartit

El Caixa Girona s'ha acabat, i almenys ho he fet amb un bon regust de boca. Avui estava motivat, potser perquè estava en joc el mallot de campió provincial?....el cas es que sabia que tenia una petita possibilitat d'aconseguir-lo, i que passava per l'absència o un mal dia d'en Martínez. Però ni una cosa ni l'altre, i ell ha estat el just guanyador, ja que està acabant aquesta part de la temporada molt fort.

El cas es que aquest plus de motivació i la frescura de cames que portava després de no entrenar entre setmana, m'han ajudat a fer una bona cursa, entrant quart de la general i quart master, quedant subcampió Gironí, tot i que només hi hagi reconeixement pel campió....però es que si no em consolo jo mateix, qui ho farà? je je je....

L'altre petita possibilitat de guanyar, passava per intentar estar amb el cap de cursa i veure com anava la cosa, i per fer això, s'havia de fer una bona sortida, i precisament avui ho he fet fatal. Tant bon punt s'ha donat la sortida, m'he quedat tancat enmig del pilot i no hi ha hagut maneres de trobar un forat per poder sortir cap a l'exterior, i mentrestant, alguns júniors i altres corredors de posicions retrassades, s'anaven col.locant al davant. Es el problema de les sortides llargues per asfalt (tipus Fornells) on fins i tot l'ultim mono s'atreveix a esprintar i col.locar-se on no li toca. Quan he entrat a la pineda (mes o menys sobre el 12-15), tot han estat cops i embussos, i he hagut de desmuntar fins a tres vegades. Aquí la feina ha estat avançar corredors, mentre el cap de cursa (Martínez, Caldas, Ubeda, Valls, Costa...) se m'escapava pel davant. A la primera baixada m'he enganxat amb tres júniors, dos els he avançat ràpid i amb l'altre em anat fent fins a la zona del càmping, on he vist que el ritme que portàvem començava a ser massa lent i pel darrere arribaven corredors. He canviat de ritme i he apretat a tope la zona planera, on he marxat en solitari. Avui era tot o res i les cames em responien.

A principis de la segona volta he avançat un Starbike i posteriorment he atrapat en Valls i sense pensar-m'ho li he fet un canvi de ritme perquè no m'agafés la roda. A mitja volta, he començat a veure en Caldas (que avui només anava a puntuar), a l'ultima pujada he contactat amb ell i a la zona del càmping l'he deixat enrere. Ja només quedava pel davant l'Ubeda, en Martinez i en Costa, però no tenia cap referència de temps, o sigui que la tàctica era anar a mort i a veure si sonava la flauta. Però no ha estat així, i tota la tercera volta l'he fet en solitari, sense veure a ningú pel davant, però apretant el cul perquè no m'atrapés ningú pel darrere. Al final, com ja he dit, 4rt master, quedant 6è de la general del campionat a només un punt d'en Valls. Si no fos per l'abandó de diumenge passat, hauria quedat davant seu, perquè aquestes últimes curses ha acabat bastant cuit.

Tanquem capítol, ara només falta el Campionat d'Espanya de diumenge vinent a Barna, però no em ve gaire de gust anar-hi. Primer perquè no hi tinc res a fer-hi allà (feines a entrar entre els 25 primers) i segon, perquè aquell circuit es una puta merda: l'anti-btt. Si m'arriba alguna proposta interessant pel cap de setmana vinent no hi aniré, s'accepten propostes, je je je....

Circuit de l'Estartit

Avui tocava anar fins a l'Estartit a veure el circuit del Caixa de diumenge, l'ultim!!!....collons que lluny que està allò. No se m'ha acudit res mes que passar per la costa perquè em pensava que amb l'autovia aniria mes ràpid, però he fotut una volta de puta mare. Està clar, el camí mes ràpid es Eix transversal i NII per Girona.

Un cop allà, m'ha costat molt trobar l'inici del circuit. Just al costat de l'aparcament del Supermercat GP hi ha un camp al mig d'una urbanització, amb tot de cintes que encara estaven per terra i on es barrejava el circuit de la mainada amb el dels grans i les fletxes de guix eren contradictòries. He donat mes voltes que el 29 per trobar el sentit bo del circuit, però al final ho he aconseguit. Aquí he trobat a faltar algun rètol que clarifiqués allò. En quant a la resta del circuit, el marcatge també costava molt de seguir, les cintes no es veien gaire, algunes estaven per terra, i moltes marques de guix estaven quasi borrades. A mes, es un circuit amb moltes cruïlles i canvis de sentit i m'he equivocat (havent de reculat) unes quantes vegades. Espero que el dia de la cursa estigui una mica mes encintat.

En quant al circuit, dir que es molt tècnic (tant pujant com baixant) i això incrementa la seva duresa física. Es un circuit que transcorre per dins d'una pineda, a la qual hi donem voltes amunt i avall, dreta i esquerra....el 60% es corriol sense lloc per avançar, esquivant pins i roques. La resta es pista dura. A falta de saber exactament com serà la sortida (m'han dit que es farà un "bucle") el mes senzill per trobar el circuit es agafar el carrer que passa per davant dels bombers (mirant de cara a la muntanya, a l'esquerra de l'aparcament, on hi ha la rotonda) i tirar amunt. S'ha de fer tota la recta llarga d'asfalt i al final de la recta, ja trenques a ma dreta i de seguida entres a la pineda amb un pujador que et deixa clar el que t'espera. Aquí comença la primera pujada del circuit, tota per corriol i molt dura físicament, perquè està ple de repetxons que et fan exprimir al màxim per no deixar el plat mitjà. S'ha de portar un neumàtic que traccioni be, perquè entre roques, terra suelta i pinassa, patinen bastant. S'ha d'anar jugant amb els pinyons grossos i no gastar forces gratuitament, perquè sinó, a la tercera volta es pagarà car. Quant coronem, passem per la part posterior d'unes cases i allà agafem una pista, primer en pujada, després planejant i després entrem en un corriol planer ple de roques. S'ha d'anar amb compte i portar els tubeless una mica fluixos perquè sinó pots sortir malparat d'aquest tall. Després entrem en un corriol de baixada molt divertit i ràpid, anar fent esses i esquivant algun petit tallat i alguna altre trampa que et trobes de cop. Ja tornem a ser a baix de tot, comença la segona pujada del dia, aquesta molt mes curta, menys exigent i per pista. Gir de 90º a la dreta, entrem en un corriol planer, i de descens després, i ja tornem a ser a baix altre cop. A continuació ja comença la tercera pujada, primer per pista que va picant cada cop mes i després canvia a corriol altre cop entre els pins, amb tres o quatre esglaons pel mig a superar, que et fa bufar de debò. Un cop a dalt, planegem un altre cop per pista, amb un petit repetxó al mig i després comença la baixada per una camí amb molta pendent i amb roques (compte) i que després d'esquivar uns quants pins mes, desemboca a la part posterior d'un càmping. A partir d'allà es tot pista ample i de baixada fins a baix de tot i tornada planera cap a la zona de meta, passant abans per uns camps de sembra.

Tot i la dificultat, es fa ràpid, o això m'ha dit el crono: 30' la volta que he apretat. Molt poc oi? potser m'he deixat algun tall, però em sembla que no. També es cert, que avui estava fresc de cames després de no fer practicament res en tota la setmana (ja es hora d'anar agafant vacances) i que el temps era molt benigne: temperatura agradable, poc sol i la marinada bufant. Ja veure'm diumenge que passarà, perquè han dit que el sol i la calor torna amb força. A la tercera volta m'he trobat la Raquel, companya d'equip, i l'he acompanyat la resta del circuit i així li he ensenyat el recorregut. Aquesta noia si que te mèrit, es de Puigcerdà i es fot uns viatges de collons per venir a fer el Caixa Girona, només per això ja l'hauríen de recompensar.....i després jo em queixo quan em toca un desplaçament com aquest, ja ja ja....

Aquest tipus de terreny es el que ens espera (foto de l'Impuls Medes Bike)

Tour de França

Avui era el gran dia.....després de setmanes esperant, per fi el Tour arribava a Girona. Hi he anat amb l'Oleguer, i a les nou del matí ja marxàvem cap a Girona esperant no trobar la ciutat gaire col.lapsada. I per sorpresa nostre, ni una sola cua, fins i tot menys trànsit que de costum, hem pogut aparcar tranquil.lament al costat de la devesa. Potser es que la gent de Girona estava tant consciencada amb els problemes que hi podien haver avui que tothom ha deixat el cotxe a casa? per nosaltres de puta mare....al principi no hi havia gaire gent, però a mesura que s'anava acostant l'hora de la sortida allò s'ha omplert de gom a gom (però bueno, que no treballa ningú avui? com sortirem de la crisis així? je je je) molts coneguts per allà ens em trobat. Després de veure totes les paradetes i la caravana de patrocinadors, ens em afiançat un lloc relativament a prop del control de firmes i davant de la carpa de Powerbar, perquè allà s'havien de parar tots els corredors a agafar provisions abans de sortir. I així ha estat, el que passa es que ens han donat molt l'esquena (com podeu veure a les fotos) i no els em pogut veure del tot be.

Està clar, que si els vols veure be, has de tenir un passe vip per entrar al "village" i allò ja es un altre mon: assafates que t'alegren la vista, tot el lloc del mon per moure't amunt i avall, pots fer-te fotos amb ells tranquil.lament, amb convidats il.lustres dels patrocinadors, menjar i beure gratis.....i en canvi a fora, estas enllaunat com una sardina i barallan-te per aconseguir un lloc per poder veure alguna cosa. Ens em quedat a veure la sortida, i quan encara no passava l'ultim vehicle de l'organització, ja estàvem corrent cap al cotxe per ser dels primers a sortir d'allà, no enganxar cues i arribar a temps a la segona cita del dia: Collsacreu.

Em tornat cap a casa, em canviat el cotxe pel jeep i cap a l'aventura d'intentar arribar a Collsacreu pel mig del Parc Natural del Montnegre sense conèixer el camí. La primera incògnita era saber si arribaríem a Olzinelles o si la zona de Sant Celoni ja estaria col.lapsada pel tall de la carretera, però una vegada mes i contrariament al que ens esperàvem, no em tingut cap problema per passar per allà. A partir d'Olzinelles ja començava el safari, ni GPS ni òsties, un mapa tret del ICC i a l'aventura. Al principi ens ha costat una mica i em fotut unes quantes voltes, i fins i tot hi ha hagut un moment que ens pensàvem que no arribaríem, però al final ens n'hem ensortit i em arribat a Collsacreu just a temps.

Ens em situat al revolt de 180º que hi ha just uns metres avans de coronar (territori massai) i ho hem vist de collons i on m'he trobat amb moltes cares conegudes. Allà hi devia haver mig Maresme i mig Vallès, perquè estava a tope, i només es un port de 3ª!!!! però la gent en tenia moltes ganes, com es pot veure en el vídeo que he grabat.....però tot i aquesta inoblidable experiència, una cosa tinc clara: avui, perquè era al costat de casa, però tirar-me hores de viatge i d'espera per veure passar els corredors tant sols uns segons, en algun port dels Pirineus o els Alps, no ho faria....es una cosa tant efímera que no em compensa. Amb lo be que es veu l'etapa sentat al sofà....

Vídeo de Vidreres

Ja que no tinc fotos perquè amb prou feines vaig estar 20 minuts en cursa, he trobat un vídeo del moment de la sortida:

Ole, ole, ole....

....tercera etapa del Tour i ja tenim la polèmica que planava a l'ambient (però que tothom dins de l'Astana volia amagar) muntada. Suposo que ja heu vist l'etapa i sabeu de què va...Amstrong o Contador? qui mana realment a l'Astana? s'ha de revelar Contador i donar un cop de puny a sobre la taula? o a de deixar a l'Astana amb el cul a l'aire i fotre el camp? vaja punyalada que li ha fotut en Bruyneel......en fi, la cosa es posa interessant i això només ha fet que començar, je je je...

Caixa Girona Vidreres

Poca cosa per explicar avui; primer abandó de la temporada (i espero que sigui l'últim). La sortida, tal i com m'esperava ha sigut molt ràpida, massa pel meu motor dièsel. De fet, tampoc em preocupava massa perquè es preveia una cursa dura per la calor i a mesura que avançessin els quilòmetres, la gent aniria caient pel seu propi pes. Tot i això, calculo que anava sobre el desè, em costava molt agafar el ritme però tenia confiança que la cosa milloraria de mica en mica, perquè tot i sentir-me molt cansat, estava a pocs segons dels primers. Però quan portava mitja volta i començava la baixada llarga del circuit, he punxat el tubeless. Però l'he punxat de debò, les coses ben fetes, no una punxadeta d'aquelles que t'aguanta tota la cursa no, una punxada que amb pocs segons m'ha deixat sense aire a la roda del darrere. Encara no entenc què collons ha sigut, perquè avui no era un circuit per punxar. La qüestió es que allò no ho sol.lucionava la musse que porto a sobre, l'única cosa que m'hagués servit era una càmara i no en duia cap. Tampoc m'ha ajudat psicològicament el fet d'haver puntuat ja a vuit curses i saber que perquè em surtis a compte aquesta, havia de fer dels deu primers, i amb un circuit ràpid com el d'avui, el temps que hagués perdut reparant no l'hagués recuperat. O sigui, que m'he dit, -jo plego i cap a casa aviat-...això es el que em pensava, perquè m'he tirat almenys 3/4 d'hora patejant per aquells boscos abans no he arribat a la zona de meta. He passat per dos controls i en cap d'ells m'han sapigut dir com ho havia de fer per arribar el mes ràpid possible a meta ¿¿¿??? però com pot ser? d'on sou vosaltres? l'únic camí de tornada que sabien era seguint el circuit en sentit contrari.

Ara, un cop fred i vista la classificació de la cursa, penses....osti quina mala pata, perquè avui hi ha hagut molts abandonaments de la gent del davant i alguna absència, cosa que m'hagués permès acabar dels primers i sumar uns bons punts per millorar a la general (objectivament, crec que 5è o 6è podia haver fet) però les curses son així, un dia et toca a tu i un dia li toca a un altre. Abans d'aquest abandó tenia pensat no anar a Torroella, però vist aquest fiasco, potser m'hi acostaré (si em queden forces, perquè estic fos)

La única foto que he trobat on hi surto. Es el moment de la sortida per la autopista de sorra (foto de Bike Girona)

Arranca el Tour

Avui arranca el Tour a Mònaco i això vol dir que només falten 5 dies per veure tot el muntatge a Girona. Arriben doncs tres setmanes de tardes enganxats davant la tele escoltant en Perico i en de Andrés, que ho fan molt be gràcies a la seva complicitat i al seu domini del "mundillo" dels pro's. Es increïble com poden estar tantes hores parlant sense repetir-se i sempre tenen coses interessants per explicar. Quan ells no son els comentaristes, el ciclisme es pot convertir en un autèntic avorriment. Llarga vida a aquest duet!!

Alguns videos i fotos d'U2

Al youtube hi ha videos per parar un tren, només us poso aquets: el primer el vaig grabar jo, es Breathe, la cançó que va obrir el concert. El segon es un resum oficial del concert. I les fotos.....

Circuit de Vidreres

Com que la tònica d'aquesta setmana es que cada tarda es fot a ploure, he canviat d'horaris i aquest matí ja he anat a Vidreres a veure el circuit pel proper diumenge. A les 9 del matí ja estava allà a punt per fotre-li i intentar no passar gaire calor. El circuit està completament marcat, i molt ben marcat (un 10 per l'organització) o sigui que no hi ha pèrdua. S'ha d'anar al pavelló esportiu de Vidreres i allà mateix ja hi han cintes que et porten al lloc de sortida (el bosc d'en Puig) que està a uns dos quilòmetres d'allà, seguint una carretera asfaltada. A l'alçada d'una casa de pagès que es diu Can Castelló, ens desviem a ma esquerra per una pista principal anomenada "Camí de Caulès" i a uns 200 metres hi ha la línia de sortida.

En quant al circuit, dir que es mol fàcil, mes fàcil que el de Porqueres, encara que te una mica mes de desnivell acumulat, però es molt mes progressiu. No hi ha pujades bèsties ni zones tècniques, tot son pistes, de vegades mes bones, de vegades mes dolentes, amples, estretes, amb pedres o llises com l'asfalt....i algun corriol sense perill. Es un circuit ràpid i favorable pels rodadors o la gent que estigui fresca de cames i pugui arrossegar mes temps el plat gros. També val a dir, que hi ha bastanta ombra, tot i que al principi no ho sembla. Gran part del circuit passa pel mig del bosc i fins i tot hi ha algun tram que s'està fresquet. El circuit fa mes o menys així:

Arrenquem per la pista de Caulès (que sembla una autovia) comença suau i es va endurint, 500 metres i descansillo, però torna a picar cap amunt de seguida i aquesta vegada mes fort, uns 500 metres mes i girem a ma esquerra per una pista secundària. Baixem uns metres, i tornem a pujar, creuem una pista principal i agafem un corriol llarg de baixada sense dificultats, però compte amb la velocitat que ens podem passar de frenada en alguna corva. Quan som a baix, comença la pujada mes llarga de totes, sempre per pistes, de vegades puja mes, de vegades es mes suau, i amb algun descans pel mig. Abans de coronar hi ha un tram de 500 metres completament plans, després d'això gir de 180º, 50 metres i coronem. Comença la baixada mes llarga del circuit amb la mateixa tònica, pista molt ràpida i sense perill, tot i que a mitja baixada hi ha uns cons amb uns rètols de perill, que la veritat, comparat amb les coses que em fet de vegades, allò no te cap sentit allà. Despista mes que no pas ajuda, perquè et penses que et trobaràs alguna trampa i no hi ha res de perillós. Quan som a baix, gir de 180º i a pujar altre cop, aquesta vegada resseguint un sot (on s'està bastant fresc) durant 1 quilòmetre, i ja tornem a ser a la pista de Caulès. A partir d'allà, el circuit canvia de tònica. Ja només falten dos quilòmetres de tornada cap a meta i sempre anar baixant pel mig del bosc, entre corriols ratoners, tobogans i algun repetxó, però molt entretingut.

Resumint, circuit fàcil i rodador i on la calor tornarà a ser el màxim rival. I com a exemple això: tot i sortir de bon matí, amb el cel una mica encalitjat que no deixava lluir el sol amb tota la seva força, i amb algun tram que encara estava moll i fresc per la pluja caiguda ahir per la tarda, a la tercera volta ja anava completament abatut i una mica grogui ja que només portava un bidó d'aigua per les tres voltes....i no ho he pas fet tot a ritme de cursa. La volta ràpida en 35 minuts, que el diumenge es podrà baixar sobre els 30 mes o menys. No es un circuit que em vagi gaire be, perquè s'ha de tenir molta força a les cames per rodar fort i jo ja estic fos, però mai se sap.....ho comprovarem d'aquí a tres dies.

Concert d'U2

Aquest concert el podríem batejar com el concert del "sobaco". Amb l'entrada hauríen d'haver regalat un desodorant, perquè era brutal la peste sobaco que hi havia, i això que jo estava a grada, no em vull ni imaginar quina flaire debia correr al mig de la pista. Mentres esperàvem que començes el concert, de vegades es feia la onada, i era per taparte el nas. I es que va fotre una calda brutal, amb prou feines corria l'aire i vaig quedar enxovat de dalt a baix. Vaig anar amb la meva germana, estàvem a primera graderia, bastant a la vora de l'escenari, però a la part posterior.

En quan al concert, val a dir que el Camp Nou li escau com anell al dit a "l'urpa". Quan la gent entrava al camp, tothom quedava bocavadat i es posava a tirar fotos com japonesos. El sò va ser perfecte, ni una sola distorsió, nítid, potent i amb molt de volum. La pantalla de vídeo de 360º era brutalment grossa i durant 3 o 4 cançons es va desplegar fins tocar quasi al terra. En canvi, els efectes de llum no van ser molt destacats. En quan a lo de l'escenari de 360º, diguem que va ser escàs, l'única cosa que es movia eren els dos ponts que conectàven l'escenari amb la pasarel.la exterior, i la majoria de les cançons les van tocar de cara a davant. Bono, Adam i the Edge s'anàven movent per la passarel.la i els ponts i en Larry va tocar alguna de les cançons de cara a la zona posterior. Però la veritat, es veuen tant petits des de les grades, que acaves mirant quasi sempre a la pantalla.

Musicalment, per mi el concert no passarà a la història i el vaig trobar bastatnt fluixet. NLOTH ja no em diu gaire cosa, crec la carrera de U2 ja va de baixada i els millors temps ja han passat, i el set list que van triar no em va agradar. El concert va incloure, com ja es costum en els ultims anys moltes cites a temes compromesos (fam, mediambient, sida, malària....): Un discurs de Desmon Tutu abans dels "bisos", la petició de l'alliberament de la líder Birmana Suu Kyi (amb unes caretes que t'havies de posar), missatges per fer-te soci de una ONG, un record en forma de loops per en Michael Jackson, i el mes espectacular va ser una videoconferència en directe amb l'estació espaial internacional durant 5 minuts, i que l'anàven traduint en català per la pantalla.

En canvi, per mi, lo pitjor de tot va ser la versió discotequera de "I'll go crazy if I don't go crazy tonight" que la vaig trobar horrible, poc treballada, desacompasada....la van destrossar per mi aquella cançó. I la colada que van tenir a "One" que es van perdre com uns autèntics novatos i van haver de tornar a començar. Suposo que a mesura que la gira avançi, aniran corregin i afinan aquestes coses.....es lo que te anar a un concert d'inici de gira.

El concert el podeu escoltar i descarregar aquí, amb una qualitat de sò bastant acceptable per ser grabat entre el públic i no haver passat ni 12 hores.....internet es imparable.

Tinc una pila de fotos i vídeos que quan tingui temps, ja ho penjaré. També tinc entrades de pista per anar-hi el dijous, però no em compensa el sacrifici d'hores de cua i d'estar dret amb aquesta calor que fot per veure el que vaig veure, ja les passaré a algú que tingui ganes d'anar-hi. El Setlist d'ahir va ser el seguent:

Intro
Breathe
No line on the horizon
Get on your boots
Magnificent
Beautiful day
I still haven't found what I'm looking for
Angel of Harlem + Man in the mirror (dedicada a Michael Jackson)
In a little while
-Connexió amb l'estació espaial internacional-
Unknown caller (Barcelona, I know your name)
The unforgettable fire
City of blinding ligths
Vertigo
I'll go crazy if I don't go crazy tonight (remix)
Sunday bloody sunday
Pride
MLK
Walk on + You'll never walk alone (dedicada a Aung San Suu Kyi)
-Discurs de Desmon Tutu-
Where the streets have no name
One
Ultraviolet
With or without you
Moment of surrender

Caixa Girona Vilajuïga

Continuem amb la Lley de Murphy.....i es que el dia que simplement vas a córrer sense cap intenció que no sigui acabar i puntuar, acabes fent un bon resultat. Després del PopArb, la meva situació física no era la mes ideal per fer una cursa; el meu cos estava desajustat horariament, amb les cames pesades per les hores d'estar de peu als concerts.....el dissabte tot i retirar relativament aviat, vaig tardar molt a adormir-me perquè tenia el cos totalment actiu, i em vaig aixecar amb aquella sensació de cansament per no haver dormit prou hores.

O sigui, que tenia clar que ahir, el meu únic objectiu era posar un ritme assequible que pogués mantenir tota la cursa i acabar, sense preocupar-me en absolut en quina posició. A mes a mes, s'hi ajuntava el factor climàtic, amb un sol que cremava un piló i que abans de sortir, ja t'havia tret les poques ganes que quedaven de córrer.

Moltes baixes a la cita, faltava gent bona com l'Ubeda, en Martinez, l'Alsina, en Casellas, el Diego.....sembla que la peña ja tira mes cap a la platja que no pas a patir com un masoca en un matí com el d'hair. La sortida amb vint minuts de retard, segons en Moradell, -per problemes tècnics que ara no vénen al cas- "toma paloma".....

Es dona el tret de sortida i surto totalment de tranquis, em col.loco sobre la desena posició sense capficar-me gaire, la cursa serà llarga i fa molta calor. Un cop coronat el turonet de la sortida, recupero un parell de posicions i a l'inici de la pujada de l'antena, m'enganxo amb el grupet capdavanter. Just abans de l'inici del corriol de la línia elèctrica avanço a un Júnior i a en Garcia. Per davant en Caldas i en Valls se m'envan i jo no mi capfico, vaig tirant al meu ritme, però van passant els quilòmetres i ningú m'atrapa pel darrere (que extrany). A la primera baixada em trobo el Júnior Gomez a peu arrosegant la bici i abans d'acabar la primera volta en Valls, també parat amb problemes mecànics.

O sigui que passo per meta, segons els meus càlculs tercer o quart. No em flipo gens i continuo amb la meva marcheta cansina, que encara hi ha gent pel darrere que m'ha d'atrapar, però continuen passant els minuts i no ve ningú. Abans de coronar la pujada de l'antena m'avança en Dacosta (que ja tardava) i ni tant sols provo d'enganxar-m'hi. Jo al meu rotllo anar fent i en solitari, de tant en tant avanço a algun elit, però la sensació de soledat que vaig tenir en aquesta cursa, no l'havia tingut mai.

Començo la tercera volta quart, penso que tot i que algú mes m'avançi, es un molt bon resultat. Però a l'igual que les dues primeres voltes, la faig tota en solitari i sense ningú enlloc, ni per davant ni per darrere. I així acabo, sorprenentment en quarta posició. O sigui que he passat de ser una prova que vaig estar a put de no anar-hi, a fer el segon millor resultat del campionat. També s'ha de ser realista i veure que aquesta quarta posició es, en part, gràcies als abandons i absències de molts altres corredors, però això també compta, les curses son així....

PopArb (part II)

Segon dia de PopArb, aquesta vegada mes curt del que m'hagués agradat. A les 9 passades ja estava a Can Cassó, disposat a no perdre'm ni un minut del poc temps del que disposava. Vaig arribar just per sentir un parell de cançons de La increíble història de Carles Carolina, i no em van pas desagradar, tot i que es massa poc temps per jutjar-los.

Tot seguit, Élena, un dels grups que volia veure, i es que l'Helena Miquel amb la seva veu, la seva bellesa, la seva elegància i la seva presència a dalt de l'escenari amb aquella pose de no haver trencat mai cap plat, imnotitza al personal (sobretot masculí). Aquí es notava l'experiència dels músics i van oferir un bon concert. Després va venir Joe Crepúsculo, que val a dir, practicament no els hi vaig fer cas, perquè de seguida vam anar a agafar un bon lloc per veure els Manel.

I com jo, molta gent, encara faltàven 40 minuts per començar i l'espai de l'escenari Montsoriu ja estava a tope. No els havia vist mai i amb prou feines havia escoltat alguna cançó seva, però tant sentir a parlar d'ells i del seu directe, que si son el grup emergent mes rellevant de la cançó catalana actual, que al final no m'ho podia perdre. I no em van defraudar, em van agradar molt; el seu estil, la seva qualitat, les seves peculiars històries per introduir les cançons....va ser un dels plats forts de la nit i hi havia molta gent que els va venir a veure exclusivament a ells. En acabar, ja vaig marxar cap a casa, a les 12 com la ventafocs....en Miqui Puig i Mazoni, els haurem de deixar per un altre ocasió.

PopArb (part I)

Passada la primera nit de PopArb, objectiu complert: portar-me be i no anar a dormit gaire tard. En quan al festival, èxit rotund i.......inesperat? però no estem de crisis? pues no ho sembla; entrades exhaurides i ple absolut. Es la vegada que hi he vist mes gent, fins i tot hi havia una cua del 15 per anar a comprat els tickets de la beguda. L'organització molt bona, ajuda molt que no hi hagi ni un minut d'espera entre els grups. Gent del poble, comptats amb els dits de les mans (es com estar en un altre lloc allò). Molta gent del mundillo de la faràndula i de la tele, fins i tot feien el programa de Icat fm, Cabaret elèctric, en directe des d'allà.

El festival va començar amb una hora i mitja de retard, suposo que per culpa del ruixat que va caure a quarts de nou, o sigui que vam arribar-hi quan tot just acavaba Oliva Trencada. Vaig veure Angelina i els moderns que toquen musica yé-yé dels '60, un estil que fa mes per un embalat de festa major que no pas per un festival d'aquests. Després van venir Els nens eutròfics d'en Pedrals, un grup que toca una espècie de pop amb lletra poètica irònica, però que no em van convèncer, no els hi vaig acabar de pillar el rotllo. Darrere seu Joan Miquel Oliver, ànima dels Antònia Font, i que em va decebre molt perquè va fer un concert molt "de tranquis", hi havia moments que hi podies fer-hi una bacaina i tot. Els següents, Ix, duet valencià que anaven a la seva puta bola, i em sembla que de vegades el públic es preguntava: que collons fan ara?...tampoc em van agradar. El plat fort de la nit venia després amb Love of Lesbian, grup ja consagrat i que si que va oferir un bon concert de pop-rock. En acabar venien els Ultraplaybak, però ja me'n vaig anar a dormir que eren les quatre.

Avui, segona part, aniré a veure sobretot a Élena i Manel. També em molaria veure en Miqui Puig i Mazoni, però aquest ja toquen de matinada i no podrà ser, sinó a veure amb quina cara em presento demà a Vilajuïga....

Circuit de Vilajuïga

Decidit, aniré al PopArb i intentaré fer bondat per anar a córrer el diumenge a Vilajuïga. I per saber quin pa i donen, m'he avançat un dia i he anat avui a veure el circuit, ja que no es plan arribar demà a les tantes a casa si vull sortir després. La tarda no pintava massa be, amb un cel negre amenaçador que venia de les terres de l'interior, però com que Vilajuïga està tocant a la costa, amb una mica de sort, les tempestes no havien d'arribar-hi. I així ha estat, tot i que a estones queien quatre gotes, la pluja finalment no ha arribat a descarregar. Poca gent per allà entrenant, es el que te anar-hi el dijous....només m'he trobat amb tres de Vidreres, un parell del Malgrat i cap al final de la tarda, en Paco de Cadaqués.

En quant al traçat, dir que es una barreja del circuit del Campionat de Catalunya de l'any passat amb trossos nous amb aquesta proporció (nou-vell-nou-vell-nou). Es un circuit dur, barreja de pistes bones amb pistes dolentotes i un parell de corriols bastant perillosos. El terreny està molt i molt sec, patina moltíssim, hi ha bastanta zona amb roca i terra suelta, i bastantes trampes que si no les coneixes, pots pendre-hi mal. Jo he tardat entre 40-45' per volta, comptant que no feia sol i amb una temperatura fins i tot fresqueta. El dia de la cursa, la calor pot fer molt de mal perquè no hi ha ni una ombra, compte amb les "pàjares" que poden estar a l'ordre del dia si el sol llueix amb força (com sembla ser que farà).

Remarcable també el tema de les punxades, he arribat a casa amb els dos tubeless punxats, i punxats de debò.....he arribat a treure 5 espines de la roda del davant i 3 del darrere, i espines grosses, no pas de romaguera....està ple d'esbarzers i matolls que sembla que tinguin claus en comptes d'espines. I si no punxes les rodes, quedes amb les cames i els braços ben marcats. Aquelles plantes son com paper de "lijar", son dures com el ferro i et foten cada rascada que et cagues amb la mare que les va parir!!

Quan he començat la primera volta, tot just hi havia els de l'organització que estaven començant a marcar el circuit, però amb les seves explicacions i la meva meva memòria fotogràfica (recordant les part de l'any passat) he pogut completar-lo sense problemes.

Mes o menys, el circuit fa així: la sortida es al Celler de l'Espelt, una nau molt grossa a peu de la carretera de Vilajuïga a Roses, a 500 metres del poble. Tot just arrencar, una bona pujada per un camí entre vinyes, que farà molt de mal perquè tothom sortirà amb el gas obert. Comença suau i es va endurint i abans de coronar patina bastant. Després una zona senzilla per una pista forestal mixta i de baixada que ens porta fins a la carretera asfaltada de Sant Pere de Rodes. Hi passem per sota i ja empalmen amb el circuit de l'any passat, a l'inici de la pujada a les antenes de telecos. Fins a coronar, es lo mateix: primer la pista paral.lela al tren, que després passa a ser el corriol duríssim per la línia elèctrica (l'he fet sobre la bici amb plat petit, però patint moltíssim) per després tornar a la pista ample fins a coronar. Comença la baixada, però al cap de 300 metres, ja deixem el circuit de l'any passat i comença un altre tros nou. Gir de 180º a l'esquerra i agafem una pista que planeja, molt ràpida, i al cap de 700 metres, quan comença a picar cap amunt, corriol a mà dreta. Compte!! no té gaire dificultat, es tota recte, però el terreny està molt inestable i te força pendent. Si et passes de velocitat o no controles la roda del davant, et pots fotre una bona nata i fer-te bastant de mal. Després es converteix en un caminet que va baixant avall amb constants girs dreta-esquerra, fins a tornar a empalmar amb el circuit de l'any passat a la zona de sortida (al capdamunt de la pista emporlanada)

A partir d'allà comença la tornada a meta, i fins a la carretera asfaltada de Sant Pere de Rodes torna a ser el mateix traçat que l'any passat: el pas pel camp d'oliveres, la trialera superexigent pels braços i per la suspensió plena d'esglaons de pedra, i després un constant puja-baixa fins al pas per sota de la via del tren, que jo personalment faig mes ràpid a peu que no pas a sobre la bici (compte amb la trampa on hi ha els palets). Un cop superat això, deixem el circuit de l'any passat, pas per sota de la carretera asfaltada (que per collons has de tornar a desmuntar) i arriba la traca final, amb un terreny que en molts casos l'han acabat de netejar per l'ocasió i està molt tou, i amb un parell de trampes en forma de trenca profunda que s'han de conèixer si no vols deixar-hi la roda. Després be una zona que pica cap a munt i fa molt de mal, amb alguns desnivells sobtats que et fan exprimir al màxim per aguantar el plat mitjà. Quan corones, ja només queda la baixada fins a meta entre pistes amples.

El temps, tot i que pintava molt malament, al final ha aguantat.

PopArb o Caixa Girona?

Aquest fi de setmana hi ha el PopArb, el festival de musica independent feta a Catalunya i que ens porta tota la fauna urbanita de la gran capital a Arbúcies, però també hi ha el Caixa Girona de Vilajuïga.

No se que fer, m'en vaig de festa o m'en vaig a la cursa?....les dues coses juntes al 100% son incompatibles. També puc fer-ho correr una mica tot però de tranquis: anar als concerts de divendres i el dissabte només una estona, però es difícil sortir de festa i haver-te de controlar....buff, quin dilema!!

Algunes fotos mes de Porqueres

...com sempre, gentilesa del CC Serinyà.

Un altre cop, encapçalant el pilot en el moment de la sortida...



Rodant en solitari en els planers, mal "asuntu"....


Creuant la meta, cara de mal rotllo...

Avui U2 a TV3

Aquesta nit TV3 ofereix dins del programa Entre linies i també a Ànima, l'entrevista que Manel Fuentes va fer a U2 a peu d'escenari, parlant de l'inici de la gira 360º que comença dintre d'una setmana al Camp Nou. Aquí us deixo un tast que es va veure ahir al Telenotícies.

Caixa Girona Porqueres

Un any mes, l'estadística es compleix, i queda clar que després de la Passada del Castell ja no soc el mateix....se m'estan acabant les piles (ara que arriba el tram fort de la temporada). Una cursa dolenta es el que he fet avui: esclafant no m'he trobat pas malament, però després de la meva sortida en plan "gasosa" a la que m'estic acostumant a fer últimament, ja ha quedat clar que avui la feina seria acabar dignament.
Com he dit, la sortida a tope, m'he posat primer fins a l'embut de l'esglaó de la pineda, per estalviar-me precisament això, l'embut que s'ha format quan hi ha hagut peu a terra d'algun corredor i tots els de darrere a desmuntar. Ja no tinc el cos per anar fent vacil·lades d'aquestes de posar-me primer, però "que me quiten lo bailao", almenys m'estalvio els merders del principi. Si a sobre que ja no tiro una merda, hagués de pringar les enganxades i els embussos de la sortida, llavors si que ho tindria clar.

I a partir d'allà, ja ha sigut un continuo anar perdent posicions una darrera l'altre. El que passa es que avui m'ha avançat gent que fins ara no ho feia, cosa que evidencia que ja no tinc gas a les cames. I al ser una cursa tant ràpida i amb poca duresa, les diferències entre corredors eren mínimes i sempre que girava el cap tenia a algú per darrere a punt per fotre'm el pal. Cada cop que em passava algú, intentava posar-m'hi a roda, però no tenia colons de seguir-lo mes de dos minuts. I per postres, el canvi del darrere avui m'ha jugat una mala passada; el tenia dessincronitzat i els pinyons petits em saltaven mes que una puça, precisament avui que era un circuit amb molts trams de rodar al màxim....això no es excusa per la meva mala actuació, però es una cosa que m'ha estat donat pel cul tota la cursa i em desconcentrava. Al final 11è de la general i 10è màster i patint per mantenir aquesta posició!!

Ara estic una mica desanimat i se m'està passant pel cap acabar de fer una cursa mes i plegar, ja que he puntuat a totes les curses fins ara, i si el meu rendiment es aquest, no milloraré cap mes lloc a la general. Em toca una mica els webs que la pròxima cursa sigui a Vilajuïga, que està molt lluny de casa i coincideix amb el PopArb....hauré de meditar aquesta setmana a veure que faig.

Per cert, avui he conegut a la Rosa, que li haurem de donar el títol de fotògrafa oficial del Caixa Girona, ja que es l'autora de quasi totes les fotos que fem servir molts de nosaltres, merci....

Punt i apart es mereix parlar de la (pel meu parer) mala organització de la cursa, sobretot en el tema de la seguretat. NO he vist ni un sol membre de l'organització en cap de les moltes cruïlles de camins per les quals passàvem, i que a mes a mes, son camins transitats ja que hi ha molts disseminats. En l'únic lloc on hi havia gent era quan creuàvem la carretera asfaltada, en la resta res de res. Conseqüència d'això, un circuit que semblava les rambles. Jo m'he trobat en plena cursa (i suposo que molts altres corredors també) amb: gent amb garrafes que anava a buscar aigua, tres cavalls amb els seus genets al mig d'un corriol, un jeep de cara en una pista, un cotxe en el sentit de circulació (que suposo que anava cap a casa seva) i un gos que el cabron anava tant tranquil sense apartar-se i passant de tot. No es pot permetre que una cursa no estigui tancada al trànsit!!!, un zero per la organització....i això ho pot corroborar mes d'un corredor que se les han tingut amb els cavalls i les coces que els hi tiraven.

On es el sol?

Vaja merda de temps....avui obrien les piscines municipals i jo ja tenia tot a punt per anar a fer l'estrena de la temporada d'estiu (que per cert, comença demà a les 7.46h) refrescar-me després de la calorosa setmana que em passat i torrar-me al sol com una sargantana a veure si començo a treure'm les marques del culot i el mallot....i quina es la sorpresa quan m'he aixecat i el dia està completament núvol i fins i tot, fot fresca.....un dia perfecte per anar amb bici, i demà que hi ha la cursa, segur que fotrà un sol de collons i una calor que ens morirem, te collons la cosa.....

Circuit de Porqueres

El temps te uns collons com bombes, tota la setmana amb un clima tropical que no et deixa viure, i el divendres per la tarda arriba el mal temps. Ja de camí cap a Porqueres, la cosa pintava cada cop mes negre, i efectivament, a l'alçada de Girona ja descarregava una tempesta. Sortosament era molt petita i abans de Cornellà de Terri ja no plovia, però un cop a Porqueres ja se'n veia baixar una altre pel darrere de Rocacorba. O sigui que no hi havia dubte: si no ens volíem mullar, havíem d'esperar una estona a que passés aquesta altre tempesta. Parlo amb plural, perquè a Porqueres m'he trobat amb en Xevi, que també tenia els mateixos plans que jo, i amb un Radikalbiker que també feia temps dins del cotxe.

Després de mitja hora dins del cotxe, ha amainat, i ja que havia fet el viatge fins allà, s'havia d'aprofitar aquella pausa entre tempesta i tempesta per anar a veure el circuit. Jo em pensava que aquella aigua li hauria anat be i només hauria humitejat el terreny, però hi havia zones que ja s'havia fet bastant de fang i d'altres on hi havia bastanta aigua embassada, o sigui que la primera consecuència negativa de l'entrenament, ha sigut que he deixat la bici feta una merda i demà em tocarà netejar-la i engrassar-la de dalt a baix.

Aquesta primera volta ha estat una mica en plan aventura, perquè hi havia alguna cinta arrencada i d'altres que amb la pluja havien caigut al terra i quedaven amagades, o sigui que havíem d'anar amb molt d'ull a cada cruïlla per no equivocar-nos.....a part d'això, el circuit estava ben marcat. I un cop a meta, com que el cel s'havia obert i semblava que s'arreglava la cosa, em fet una segona volta amb el gas obert; 35 minuts, que potser seran un xic menys el dia de cursa. I per acabar, una tercera de regalo per acabar de memoritzar el recorregut a un ritme mes tranquil.

En quan al circuit, es molt senzill (apte per a tothom), amb molta pista ample, sense cap dificultat tècnica i sense cap pujada dura que marqui les diferències. Els tres primers i l'ultim quilòmetre, son els mateixos de l'any passat i que coincideix amb els únics trams per corriols i amb les zones mes tècniques. La resta es nova, però son tot pistes sense pràcticament desnivell, només una petita pujada de plat mitja després de travessar una carretera asfaltada, que després tornes a baixar per una pista plena d'esses però també molt fàcil.

Si no plou mes durant el fi de setmana, el circuit estarà perfecte de cara a diumenge. La major dificultat serà el ràpid ritme que portaran els "capos" i la calor.

Com les serps

L'altre dia, vaig sortir a rodar amb un trajo de triatló que tinc i que faig servir els dies que la calor apreta fort......i esclar, com que aquest any la meva pell encara no ha vist el sol, vaig quedar rostit com un pollastre a la zona de les espatlles. La veritat es que no hi vaig pensar quan vaig sortir de casa, i no em vaig posar crema protectora. I en poc mes de dues hores sota el sol, ja estic canviant la pell com una serp!!

La recta final

Comença la recta final d'aquesta primera part de la temporada. Després de fer festa aquest fi de setmana, ara tinc 5 curses seguides en 5 diumenges consecutius: Caixa Girona de Porqueres, Vilajuïga, Vidreres, Torroella (que a mes es el Campionat Gironí) i el Campionat d'Espanya de Barcelona.

I evidentment, coincideix amb els dies de mes calor i amb els entrenaments mes estressants, aquells entrenaments curts però molt intensos que et deixen les cames cremant, i que juntament amb la calor fan que arribis a casa fet pols.....a veure si el meu cos serà capaç de resistir-ho.

"Maldita sea mi suerte"

Tornem a la normalitat, després del parón de les Enramades. Tot i que encara queda la passada de Magnes i de la Carretera, lo mes dur ja ha passat, je je je....encara vaig una mica endarrerit de son i amb una mica de Jet Lag, però espero recuperar la normalitat al llarg d'aquesta setmana.

Avui he agafat la bici després d'aquets dies sense anar-hi i quasi em quedo tirat a la carretera; portava uns vint minuts sobre la bici, anava tant tranquil per la recta de l'Skol quan enganxo un ferro i m'explota la roda. L'obro i veig que he pinsat la camara, la canvio, inflo, torno a arrencar i al cap de quatre pedalades m'explota la roda de nou. Collons, què passa!! torno a desmuntar, miro el fondo de llanta, el neumàtic, i veig que no només havia pinsat la camara, sinó que també havia rajat el neumàtic. Buf, que xungo, ja no em queden mes camares, o sigui que poso un "parche", i inflo molt poc la roda a veure si m'aguanta. Em queden uns vint quilòmetres per arribar a casa i els faig molt a poc a poc, sense moure'm gaire, sense posar-me de peus per no carregar de pes la roda del davant i patint per no quedar-me tirat. M'he hagut de parar un parell de cops a inflar, perquè la roda anava perdent aire, però al final he pogut arribar, sense poder entrenar i molt encarcarat. Això se'n diu arrencar la setmana amb mal peu. Ara hauré de mirar si tinc algun neumàtic usat per casa, que hi ha crisis i s'ha de reciclar!

La Passada del Castell

Com que una imatge val mes que mil paraules, aquí van unes quantes fotos d'ahir la nit. Al final em vaig controlar i vaig acabar be. Cap a quarts de sis, quan el ball es va acabar, vaig anar-me'n, diuen que una retirada a temps es una victòria, i es cert, perquè avui estic en perfectes condicions, cansat però sense ressaca, i fins i tot m'he aixecat aquest matí a veure la dansa del castell, després d'almenys vint anys sense fer-ho.

Fotos de Malgrat

Aquesta secuència de tres fotos, es del moment de la sortida, on anava en primera posició, encapçalant el pilot. M'estic convertint en un autèntic pistard; faig uns 500 metres explosius i després m'envaig cap endarrera com els crancs, je je je....

Pas per meta a la segona volta, amb tot mes o menys controlat pel darrere....

Creuant la meta tranquilament...

Fotos de CC. Serinyà.

La Botifarrada

Què tindran les botifarres de les Enramades perquè els Arbuciencs siguin capaços de fer cua tanta estona? ahir em sembla que vaig batir el meu rècord, vaig posar-me a la cua a l'alçada del Digicopy i vaig tardar quasi hora i mitja a obtenir la meva preuada botifarra....

Tot i que cada any es donen mes botifarres (ahir mes de 4.000) cada cop hi ha menys aglomeracions a la plaça. La gent no es queda allà a menjar-la, sinó que s'escampa pels seus voltants.....o se'n va a casa seva -quins collons!!- jo a aquest no els n'hi donaria.

La cua està mes ben organitzada que anys enrere (que era un caos) però em sobra el tros final, perquè quan et penses que ja acabes, et trobes aquelles ziga-zages que sembla que estiguis fent cua en una atracció de Port Aventura.

Un cop superada la cua de la botifarra, cap a la cua de Can Mir, a comprara el típic gelat que enceta la temporada estiuenca. Tant popular s'està convertint la botifarra, com el gelat de Can Mir. I després, la passada, les sardanes, el vals i el xotis....

Amb aquesta traca, declaro inaugurades les Enramades d'enguany!!!!! demà a la nit el plat fort, la Passada del Castell, compte amb els gats, que n'hi haurà un bon grapat......

Teletenis

Ara que ja disfruto de la TDT, i puc veure entre d'altres el canal Teledeporte, he quedat decepcionat perquè em pensava que hi feien mes ciclisme. Però està vist que en comptes de Teledeporte li haurien de posar Teletennis, perquè sembla que sigui la única cosa que hi donen. Hores i hores de tennis, campionat rera campionat, setmana rera setmana....

I de ciclisme, amb prou feines han donat la Paris-Nice i quatre curses comptades de primavera, però ni Giro, ni voltes petites, ni aquesta setmana tampoc la Dauphiné Libéré.....a aquest pas, no retrasmitiran ni el Tour.

The Claw, ja agafa forma

Ja falta poc perquè es doni el tret de sortida al Camp Nou a l'ultim Tour d'U2. L'escenari, que ha estat dissenyat per l'arquitecte Mark Fisher i que ha estat batejat amb el nom de "the claw", ja es troba en una fase bastant avançada de muntatge. Aquesta foto es d'avui mateix, i s'espera que a partir del dia 20, comencin els assajos. Em sembla que des de la meva local.litat tindré una bona visió, je je je....si algú s'apunta a venir, que ho digui.

Les catifes

Les catifes van de baixada......o això es l'impressió que em dona a mi: cada cop hi ha menys catifes, menys gent, menys color, la rua es mes esquifida.

Els temps estan canviant: internet, la tele, la play, i la gent no està per osties. Ja no hi ha aquell caliu veinal que les feia tirar endavant. El carrer Camprodon es l'exemple mes evident, la resta de carrers encara es salven de la crema perquè hi viu molta gent gran, però ja veure'm d'aquí a uns anys. El contrapunt el posen els veins del carrer Segimón Folgueroles que fa pocs anys que s'han animat i ho fan amb un bon nivell d'originalitat.

Ho molt canvien les coses per part de tothom: veins i institucions, o això s'envà a la merda. Falten incentius perquè els veins dediquin temps i esforç a recollir i triar flor (perquè el dia de confeccionar les catifes no falta ningú). Sempre acava guanyant la mateixa catifa (perquè es la que dispossa de mes recursos) i això desanima a les demés, cosa que tampoc ajuda.

Potser la cosa ha de tirar pel costat de les associacions, com aquest any amb els argentins i els romanesos?.....bona aportació la d'aquesta gent que ha passat la ma per la cara a molts arbuciencs, quan aquets son els primers de criticar-los moltes vegades.

O potser la cosa ha de tirar mes per la vessant artística i potenciar el tema dels racons catifes?.....en fi, on segur que no faltarà ningú, serà dijous a la botifarrada, i aquesy any amb la crisis encara mes!!! que es gratis, ja ja ja.....

Caixa Girona Malgrat de Mar

Està vist que quantes mes ganes tens de córrer una cursa, pitjor sol ser el resultat. I quantes mes baixes et penses que hi haurà, mes corredors vénen. Avui hi havia el Campionat de Catalunya de Marató a la Vall del Ges, i em pensava que algun Master o altre hi aniria....però que va, si hi havia mes competència aquí, que allà!!....es mes, també s'ha vist incrementada la presència de Júniors, ja que l'Open de Barcelona s'ha acabat i les maratons no les poden córrer. Total, que avui fer un bon resultat era una missió molt complicada.

La cursa, regular: he sortit primer, fent l'sprint de la meva vida, je je je. He pensat que s'hi podia fer de tap els primers metres, tot això que m'estalviaría després. Però la cosa no ha durat gaire, al primer tall d'asfalt ja em passa l'Ubeda, en Casellas i en Valls. Em poso quart, però no els puc seguir, m'avança l'Adrià, però a la primera trialera es fot una nata del 15, trenca el sillín i abandona. Bueno, continuo quart, però amb tots els llops al darrera. No vaig còmode, tinc les mateixes sensacions que a Tossa, que el cos no tira, però com que quasi no hi ha lloc per avançar, conservo la posició. Arriba la pujada duríssima i poso el platillo, que aquesta pujada no et pots fer el valent o ho acabes pagant mes endavant. Allà ja m'avançen dos junior mes, en Cofine i en Gómez, i els Masters Garcia, Martínez i Costa. M'enganxo amb un doblat i em fa baixar de la bici, i haig de fer mes de mitja pujada a peu, ja que es impossible tornar a muntar amb aquella pendent. Quan arribo a a dalt de tot de la urbanització, penso - uf quin mal de cames, sort que ja ve la baixada- i una merda, han afegit un tall amb uns corriols que el divendres no estaven marcats (o jo no ho vaig veure).....joder, de puto cul per no cagar-la. Després a la baixada m'avançen en Manzaneda i un altre Júnior del Palautordera....osti, m'estic quedant enrere....

Comença la segona volta i em foto el chute de powerbar. Haig de recuperar posicions, de fet, encara anem bastant junts tots o sigui que torno a avançar en Manzaneda, el de Palautordera i mes tard en Costa, amb qui ens les anem fotent durant aquesta volta, fins que arriba la pujada duríssima. Allà ens atrapa en Dacosta (que ja tardava) i jo m'hi enganxo, el seu ritme es massa per mi, però se que si li aguanto la roda, em portarà endavant. Pateixo molt i al final se m'envà uns metres, però mes pateix en Costa que es queda enrere. Passo per meta sol a uns segons d'en Dacosta i comença la tercera volta, que no ha tingut mes història......continuava tenint en Dacosta a uns segons, però quan ha arribat la pujada duríssima, se m'ha marxat definitivament, i com que per darrere ja no venia ningú, m'he relaxat i he arribat a meta sense patir mes, altre cop 6è Master, però aquesta vegada 9è de la general.

El resultat es just, el meu cos no dona per mes. La general està molt apretada, però, o canvien molt les coses, o la feina serà entrar dins del Top-10. Falten quatre proves per disputar, que seran les mes caloroses, i estadísticament els finals de campionat no se'm donen gaire be. La setmana vinent hi ha la Passada del Castell, i després d'aquesta inel.ludible cita, sempre solo tenir una baixada de rendiment, perquè serà? massa alcohol a la sang de cop? je je je....

La foto es del CC Serinyà.

Circuit de Malgrat

Ahir per la tarda vaig acostar-me fins a Malgrat a veure el circuit del Caixa Girona de diumenge. Tot i que a Arbúcies estava plovent una mica, a mesura que anava cap a la costa s'anava obrint el cel, i allà no havia caigut ni una gota.
Al igual que el dia que vaig anar a veure el circuit de Tossa, vaig tornar a coincidir amb en Jordi Martin del Radikalbikes i algun company seu i vam fer una volta junts. El circuit es idèntic al de l'any passat, no canvia ni un sol metre, o sigui que els que vau anar-hi l'any passat, ja sabeu com es. I els que no, doncs dir-vos que es un circuit amb molt de corriol tant de pujada, com de pla, com de baixada i que només te una pujada (no molt llarga, però molt i molt dura) per una pista on es decideix la cursa, i algun repetjó que et fa recargolar-te per poder-lo fer amb el plat mitjà. Estava molt i molt sec, espero que alguna de les tronades que ha caigut aquesta nit hagi arribat fins a la costa, perquè una remullada li aniria de conya. I també val a dir que estava super rodat, segurament durant tota la setmana (o mes) hi ha hagut gent cada dia entrenant. Fins i tot, hi ha zones de frenada on hi ha una bona rodera marcada.

En quant a mi, aquesta vegada només vaig fer-hi dues voltes, perquè em vaig notar una mica carregat de l'esquena, i mes val prevenir que curar. I com que el circuit ja me'l coneixo, vaig preferir guardar forces per diumenge estar a tope. La primera volta tocava el sol i la xafogor em va fer suar la gota gorda. A la segona, el cel es va tapar i fins i tot va començar a caure gotes grosses d'aquelles de tempesta amenaçadora, cosa que em va fer convèncer encara mes, que era hora de recollir els trastos i tornar cap a casa.

La GI-551 reasfaltada

Ahir em vaig endur una grata sorpresa. Vaig sortir a entrenar, fent la volta per Hostalric, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari.....i quina va ser la meva sorpresa quan iniciant la vella carretera que va de Santa Coloma a Sant Hilari (GI-551), veig el típic rètol d'obres públiques: Millora del ferm i obres complementàries a la carretera.......el primer que em va venir al cap es que estarien asfaltant la carretera i que estaria tallada o que em trobaria algun tros arrancat o amb grava, però no!

Increïblement a lo que sol passar sempre (la llei de Murphy) ja estava asfaltat tot el tram que estava fet caldo (de Santa Coloma a la sortida de l'eix). Hi havia un rètol a l'inici de les obres que avisava de l'horari dels talls de la carretera, però la jornada laboral dels currantes ja havia finalitzat i no vaig patir restriccions. O sigui, que sense saber-ho vaig estrenar asfalt, es una capa pobre, però comparat amb lo feta caldo que estava, sembla que vagis sobre una alfombra.....

Ara falta saber que mes hi faran, ja que les obres son per la totalitat de la carretera i posa que duraran fins al setembre......de fet, la carretera estava pintada de groc tota de dalt a baix: la reasfaltaran tota? o només arreglaran les cunetes i altres detalls?.....be, el cas es que ara ja es una altre cosa circular per allà, i de pas retalles alguns minuts el temps per fer aquesta ruta.

Començen les Enramades

Aquest diumenge es celebra el tradicional Concurs de catifes de flors naturals d'Arbúcies, que per mi dona el tret de sortida "psicològic" de l'estiu. La setmana següent ja entrarem dins dels tradicionals actes de les Enramades, entre els quals destaca el divendres dia 12 la passada del Castell !!!!!! la nit mes boja de l'any......els que no hageu vingut mai, no us ho podeu perdre. Això si, heu d'estar disposats a anar a dormir de dia i en mal estat, ja ja ja......

El 69 d'Eminem i Bruno

Ja ja ja....no he pogut resistir-me a penjar aquest video, que es de la gala d'entrega de premis de cinema de la MTV.....si no ho havíeu vist i no sabeu de què va, llegiu la notícia aquí.

Fotos de Moià

La Galeria es de la Mariona.

Mes pals

Com aquella dita castellana que diu, "no querias arroz, pues toma dos tazas", avui m'han tornat a atonyinar. Com que sabia que després de la cursa d'hair, avui no tindria les cames per gaires aventures, vaig quedar amb la colla de bikers del poble per anar a donar una volta aquest mati, ja que el seu ritme sol ser tranquil, amb bastanta xerrameca, parant-se bastant sovint, amb esmorzar a mig camí, etc.....pues no, avui els cabrons no han parat de tirar des del primer minut fins a l'ultim...."ho haveu vist, la mare que els va parir"

I a mes a mes, a sobre d'apretar fort, la ruta ha estat de grau 8a+: em pujat pel Cau de les Guilles fins al Mataró, Cerdans, Coll de Gomares, on em trobat les marques de la ruta bandolera de Viladrau de diumenge passat i l'hem seguit a partir d'allà fins a Viladrau, passant pel Pujolar, Coll de Bordoriol, Pla del Gorn.....i des de Viladrau em tornat cap a casa pujant fins al Coll de Can Gaudenet, altre cop passant pel Pujolar, i baixant cap a Cerdans, Plà d'Úfol i la trialera que et porta fins al Regàs i cap a casa. Uns 50 Km en 3 horetes i mitja....

En principi havíem de ser 8 o 9, però la meitat s'han rajat (potser perquè sabien que venia jo? ja ja ja...) o sigui que al final em sigut en Beltu Casas, el petit Oleguer, en Guillem Tell i jo. Una cosa he descobert, en 12 hores les meves cames i el meu cos no es recupera. Buff, quin tip de patir, entre el meu cos fet caldo, un foruncul a la ingle que no em deixava pedalar correctament i el collons de pulsòmetre que m'ha estat donat pel sac tota l'estona, el que havia de ser una matinal per disfrutar i estirar les cames, s'ha convertit en un calvari......d'aquesta us enrecordareu cabroooooons.

A la font de Vilarmau, on per cert, els mosquits m'han acribillat...cabrons


A Coll de Bordoriol on em parat a menjar un entrepà....mes alts que les Agudes!!!


Nota curiosa del dia, el que sempre em conegut com a Coll de Bordoriol, hi han plantat un rètol que hi diu: Coll de Buc de Riol¿¿??....ho haurem de consultar a la Gabella a veure qui està equivocat....

Provincial de Barcelona Moià

Avui m'han atonyinat fort.....es que no es pot anar amb aquest carreterus, van a sac, no et donen ni un moment de respir.....i si li sumes un recorregut exigent, ple de tobogans i corbes que no coneixes i la disputa del mallot de guanyador provincial, doncs imaginat el ritme que porten....
Ja de sortida s'ha sortit a mil, la carretera picava cap avall i volàvem. Fins a Calders cap problema, però a partir d'allà i fins a Monistrol de Calders era una corba darrere l'altre i el pilot s'ha estirat moltíssim i patint per no tallar-te. A Monistrol ha començat un port, el pilot s'ha enfilat moltíssim i ja hi han hagut les primeres baixes, jo he pujat amb el ganxo posat tota l'estona, però al final he pogut coronar amb el gran grup. Després altre cop baixada sinuosa fins a Sant LLorenç Savall. A partir d'allà la carretera ha començat altre cop a picar cap amunt i el ritme a incrementar-se. Jo patint a la cua, fins que hi ha hagut un tall i m'he quedat amb el segon grup d'una desena d'unitats. Però mai s'ha donat la cursa per perduda i s'ha continuat tirant a tope, i abans d'arribar a Sant Feliu de Codines em tornat a empalmar. Allà ha començat la baixada cap a Sant Miquel del Fai, també a tope per variar, cada cop érem menys corredors i després de Sant Miquel, ha començat un altre port per una carreterota que semblava un camí de cabres al principi, però que després ha millorat. Allà ja ha sigut un campi qui pugui, la gent s'ha anat tallant, jo també, però mai m'he donat per vençut i sempre m'he marcat l'objectiu d'atrapar la roda del davant. Hem format un grupet de 5, o mes aviat 4 i jo (perquè amb prou feines els podia seguir) i de mica en mica hem anat recuperant temps. A mesura que anàvem fent quilòmetres anàvem recollint cadàvers i després de Castellterçol em tornat a contactar amb el pilot principal (que ja tant sols el formàven una vintena de corredors) que havia afluixat el ritme perquè hi havia quatre escapats pel davant. O sigui que he arribat a Moià amb els millors, però els pals de l'sprint final ja no els he pogut aguantar: ni de cap ni de cames, i m'he limitat a creuar la meta com bonament he pogut. Al final el 23è de la general i 17è Master. Només han acabat la cursa una mica mes de la meitat dels corredors que han pres la sortida.
Content perquè tot i no estar en la mateixa forma que d'altres corredors, avui he sabut patir com mai, no he tirat la tovallola en cap moment (tot i que se m'ha passat pel cap un parell de vegades) i he acabat al davant. L'altiplà del Moianès m'ha sorprès, les carreteres per on passava la cursa m'han agradat molt, m'esperava una cosa mes lletja. I el dia a acompanyat molt, feia sol però no feia calor, una temperatura ideal. Bon regust de boca m'he emportat de terres Moianeses, ha estat un bon entrenament......

Això es el moment de la sortida, amb un somriure a loa cara perquè no sabia el que m'esperava.

I això es el moment de l'arribada, amb una cara mes feta caldo...

PD: els numeros de la cursa: 80 Km. 2.08'. Vel. promig 38 Km/h. Vel màx. 79.8 Km/h. RC promig 162. RC màxim 185......a si, les fotos son de la Mariona que no s'en perd ni una.

Demà a Moià

Com que aquest fi de setmana no tinc cursa "oficial", aprofitaré per anar a córrer el provincial de Barcelona de ruta per les categories de Seniors i Master-30, que es disputa demà per la tarda a Moià. Son 80 Km, que segons diuen (perquè no coneixo cap carretera d'aquella zona) son bastant durillos.

L'itinerari es: Moià, Calders, Monistrol de Calders, St. Llorenç Savall, Gallifa, St. Feliu de Codines, St. Miquel del Fai, St. Quirze Safaja, Castellterçol, Moià. La cursa es a les 4 de la tarda, o sigui que patirem una mica de caloreta. A veure si puc resistir els pals de la peña.......

Pues si.....

Es farà realitat?

Borrissol

Aquesta imatge ben be que podria ser d'una tarda de gener: una plantació d'avets amb una fina capa de neu, però no, es d'ahir mateix, i el que hi ha al terra no es neu, sinó que es el borrissol dels pollancres que ho cobreix tot.

Per sort jo no soc al·lèrgic a res (per ara) i no pateixo les conseqüències de la pol·linització primaveral, però hi ha gent que ho passa super malament en aquestes dates i no m'agradaria estar a la seva pell.

A mi, l'únic contratemps que em provoca aquest borrissol es la tos que t'entra quan te n'enpasses algun i se't queda enganxat al coll o l'incomoditat de quan se t'enganxa amb la suor a la cara i arribes a casa que sembles el pare Noel....

Fotos de Tossa

Les fotos son del CC Serinyà, sort en tenim d'ells que fan fotos a totes les curses i les penjen....






Aquesta seqüència d'imatges pertany al moment de la sortida, quan anava 2on i encapçalant el pilot.


Creuant la Riera de Tossa.


Creuant la línia d'arribada.

Caixa Girona Tossa de Mar

Sembla que de mica en mica, tornem allà on érem. Avui tenia ganes de córrer, perquè el circuit m'agradava.....o almenys el tros que coneixia, perquè divendres no vaig fer tota la zona de la sortida/arribada, i avui quan completava la primera volta m'he endut una sorpresa, perquè aquest tall era bastant llarg!!!

Bueno, de sortida m'he col.locat 2on, però ha estat un miratge, a la que la pista s'ha enfilat cap a munt, m'ha començat a passar gent i gent.....alguns d'ells entrava dins de lo normal, però d'altres no (fins i tot 2 o 3 júniors, que son com la gasosa), m'he temut el pitjor: ganes si, però cames no. He baixat fins al 15è lloc. Les cames no m'anàven, el cor no pujava de pulsacions, ni un gram de xispa. A mesura que anaven passant els minuts he començat a recuperar posicions (no gaires) sobretot de la gent que normalment va per darrere meu. Al finalitzar la primera volta he vist un grupet de Masters (Caldas, Avellana, Dacosta, Martinez) a la recta llarga del darrere del poli i això m'ha animat.

He començat la segona volta 12è i la locomotora Salamero ja m'ha atrapat i m'hi he enganxat uns metres fins que no he pogut mes, i després el cadet Quintana, amb el que he fet el mateix. Això m'ha fet recuperar bastant de temps i bones sensacions. He avançat el primer júnior, en Bachs, l'Avellana i en Rodriguez, col.locant-me 9è, i baixant la trialera llarga ja tenia en Dacosta a tocar.

Últim pas per meta i començo la tercera volta darrere seu, i per sorpresa quan em arribat a l'inici de la pujada es retira (perfecte per mi) avui el tio no anava. Veig en Martínez, o sigui que a per ell. El tio anava bastant grogui i a la primera baixada ha fet un recte i l'he avançat sense cap problema. Cada cop em trobava millor i les pujades quasi que les feia amb plat gran i amb molt de gas. Al final de la trialera llarga veig de cop i volta en Costa, tampoc anava fi....l'atrapo, respiro uns segons, agafo aire i faig un canvi de ritme, poso plat gran i fins a dalt a muerte. Obro un bon forat que em permet acabar la cursa sense prendre riscos.

Al final entro 6è de la general i 6è Master. Acabo completament sencer, les cames no em fan mal i si haguéssim fet una altre volta, hagués atrapat algú mes, perquè he vist a la gent bastant cuita al final, i en canvi jo em trobava super fresc. Retallo algun puntet als meus rivals, però tot continua igual. Espero que siguin ells ara els que passin un mal moment i pugui recuperar algun lloc a la general.

Foto gentilesa de Radikalbikes.

Circuit de Tossa

Avui per la tarda, m'he acostat fins a Tossa a fer el circuit del Caixa de diumenge....i deunidó la gent que hi havia per allà entrenant-lo, es nota que arriba el bon temps. Jo m'he juntat a fer la volta amb un parell de radikalbikers i un impuls que ja havia fet una volta i ens ha guiat. Sort d'ell, perquè al principi del circuit, no hi havia cap cinta i si no sabies una mica per on anava, no ho trobaves pas....

El circuit, a mi, m'ha agradat molt, o potser hi ha influït el fet que he tingut bones sensacions, després de molt de temps. Si una cosa caracteritza Tossa, es que mai repeteixen el mateix circuit. Sense canviar d'ubicació, sempre que hi he corregut (unes 5 o 6 vegades) el circuit ha estat diferent. Això si, el terreny si que no canvia: molt sec, relliscós, amb unes pujades dures i unes trialeres amb bastanta pedra. Han agafat la base del circuit de l'any passat, amb alguns trossos del de fa dos anys, i tot això, amenitzat amb unes trialeres noves molt guapes. Resultat: un circuit d'autèntic btt, dur, però molt guapo.

El circuit comença amb una pujada dura, que encara no havíem fet mai, i que després torna a baixar fins a empalmar amb la pujada inicial del circuit de l'any passat. Pujes per la pista amunt, però no tan com l'any passat, perquè a mig camí agafes una trialera llarga, llarga, llarga.....però que molt llarga. Es tècnica, però sense cap pas per matar-te, ciclable al 100% i amb alguns trams lents perquè discorre entre arbres i els has d'anar esquivant. Després d'uns minuts interminables, tornes a ser altre cop a baix de tot, prop de la canera, i tornes a pujar amunt per la pista de l'inici del circuit de fa dos anys. Tampoc pujes gaire estona, perquè baixes per una altre tram nou, que empalma amb la zona final del circuit de l'any passat, però amb alguns petits canvis que el fan mes guapo.

Com ja he dit, he trobat el circuit molt encertat, un 10 per l'organització, que s'ha currat uns trams nous de trialeres molt guapes i ha tret els trossos mes asquerosos de l'any passat. Només falta saber com va la zona de la sortida/arribada. Alguns deien que igual que l'any passat, i alguns deien que aquest any es passa per la passera de fusta que travessa la riera....diumenge ho veure'm. He fet tres voltes i m'he trobat bastant be. De totes maneres la cursa es farà llarga i dura si la calor apreta, uns 35-40' per volta calculo....

Vídeo de les Goges

Aquí teniu un petit vídeo dels primers minuts de la marxa de les Goges del diumenge passat. El vídeo es del CC Bicioci.

Vídeo de la Vall de Lord

Mes val tard que mai.....aquest es el vídel de l'Open d'Espanya de la Vall de Lord fet per l'organització.

Kinesiotaping

M'han apedaçat.....l'altre dia vaig anar al fisio i em va fer un vendatge neuromuscular (conegut com a kinesiotaping)a la zona lumbar per descarregar la tensió de la zona. No acabo d'entrendre exactament com un tros de tela pot fer això, però el cas es que per ara funciona.....

Algunes imatges d'ahir

Les fotos son del CC Bicioci, CC Serinyà i del CC Banyoles. Allà hi trobareu les respectives galeries fotogràfiques on hi podreu veure unes quantes cares de patiment, je je je....

Abans de pujar a l'alt de Sagueró, intentant menjar un gel.

Tancant el grupet, abans d'arribar a Beuda.

Baixant de Rocacorba amb la feina feta....

A l'arribada del Parc de la Draga, recuperant forces amb el gran Massai.

Marxa Cicloturista Les Goges

Avui ha tocat anar fins a Banyoles a participar a la 3ª Marxa Cicloturista Les Goges. El meu rendiment era una incògnita després de no tocar la bici en tota la setmana i de fer, per primera vegada en molts mesos, una quilometrada així. Per acavar-ho de rematar, amb el sarau d'ahir el vespre per la conquesta de la lliga per part del Barça i que m'he hagut de llevar super aviat, he dormit només 5 horetes....però de ganes no en faltaven.

Érem uns 350 participants i ja de d'inici, s'ha sortit amb bastant de gas. Els 40 primers quilòmetres fins a Navata per aquelles carreterotes del Pla de l'Estany han estat les mes incòmodes per mi. Un terreny sinuós, amb constants pujades i baixades i amb un pilot molt gros, que vol dir perillós.

A partir d'allà, començava el terreny d'aproximació i l'ascens a l'Alt de Segueró (un autèntic desconegut per mi) per una carretera molt estreta. No anava gaire ben col.locat i fins que la carretera no ha començat a enfilar-se, no he pogut recuperar posicions. Aquí ha estat on s'ha decidit la cursa, el pilot s'ha trencat completament i s'ha format un primer grup d'uns 12 corredors per davant, i després un segon grup d'una vintena on anava jo. Però el ritme ha anat baixant, fins que per darrere a l'alçada de Tortellà ens a engolit un altre grup mes nombrós.

I així, amb un grupet d'unes 60 unitats, em anat fent fins a Banyoles. A la cruïlla de la marxa curta/llarga, increïblement a lo que m'esperava, la gran majoria de gent ha optat per fer la curta, o sigui que ens em quedat només un grup de 14 corredors començant a pujar Rocacorba. I aquí ha vingut el meu calvari.

Només portava dos bidons dels petits i m'he quedat sense aigua al principi del port (al ritme que es va, es impossible parar-te a repostar en un avituallament sense perdre el tren). I sense cap avís, quan el port s'ha començat a endurir, m'ha començat ha agafar rampes al bíceps femoral de la cama dreta. No podia ni pedalar i al final m'he hagut de parar a fer estiraments i el grupet ha marxat. Per un moment he pensat que seria impossible arribar a dalt en aquelles condicions, però s'havia de provar. O sigui que tots els ferros posats i de "tranquis" cap a munt. Al "descansillo" de Pujarnol he aprofitat per fer mes estiraments sobre la bici, i almenys la cama ha aguantat una estona mes. He pujat com un autèntic "cono" fent esses per intentar suavitzar la pendent, però tot i això encara he avançat un parell de corredors que estaven pitjor que jo. Avans de la primera antena, m'han tornat a reaparèixer les rampes, sort del segon "descansillo" on he pogut tornar a estirar sense baixar-me de la bici. Els últims 2 quilòmetres, els he fet com he pogut, m'han avançat un parell de corredors mes i he arribat al cim amb els quatre intermitents posats, totalment deshidratat i mig "grogui".

La feina ha sigut baixar de la bici, he quedat mig clava't, quasi que m'han d'ajudar i tot. M'he fotut 3 Aquarius de cop, mitja xíndria, no se quantes taronges, un plàtan, fruits secs....i em sembla que encara no he anat a pixar aquesta tarda. Un cop recuperat, agafa la bici i baixa cap a Banyoles, 16 quilòmetres mes de regal. Allà he continuat afartant-me com un "berro" per recuperar-me. El diploma diu que he arribat el 24è, 4.45' i 4.200 calories gastades. Les classificacions oficials encara no hi son, així que surtin ho ratificarem.

Moraleja: ara que ja coneixo el recorregut, si algun any hi torno, portaré mes aigua, o com a últim recurs, em pararé a l'avituallament que hi ha a peu de Rocacorba...per la resta, sinó hagués sigut per aquestes rampes, la cosa ha anat força be. Ara estic fet caldo, tinc el bíceps femoral de la cama una mica adolorit....demà em sembla que descansaré, espero que no em passi factura aquest esforç.

La foto es de la Mariona, que avui també s'ha animat a correr. Això es instants abans de la sortida, com es pot comprovar la meva cara de concentració era total, ja ja ja...

Sessió complerta

Avui ha sigut un dia complert. Pel matí he anat a Girona a veure Temps de flors amb la Cris i en Xevi. Mes que les flors, el que m'agrada es passejar pel Casc Antic i poder entrar als patis i claustres de cases que normalment no hi pots accedir. El cas antic i tota la història que porta a les espatlles té un encant especial i em fascina. He vist molt poca cosa que m'hagi cridat l'atenció, només això.

Si el que vols es veure flors, hi has d'anar el primer fi de setmana, perquè després d'una setmana d'exposició, les flors ja estan molt fetes caldo.

I després de dinar, m'he acostat fins a Banyoles a recollir tota la paperassa per demà, i de pas he pujat a Rocacorba, mes que res, per no trobar-me amb cap sorpresa.

Realment es un port dur, son 13,8 Km des del seu inici, però els 3 primers pràcticament son planers, o sigui que realment son 11 Km. Del 3 al 5 es fa bé. A partir del 5 ja comencen les primeres rampes fins a Pujarnol, però allà hi ha un descans. I després, coincidint amb un canvi d'asfalt mes bo (perquè abans s'acababa aquí) comença lo realment dur. Lo pitjor es del Km 8 al 10 on la pendent no baixa del 10% amb rampes de fins el 15%. Un cop has superat això, ja estàs salvat, tot i que la pendent no baixa del 8%. I lo altre que s'entravessa es després del descans que hi ha quan arribes a la primera antena, quan falten 1.500 metres i et tornes a trobar les ultimes rampes de fins al 15%.

Lo millor del port son les vistes que hi ha al cim, i que el quilometratge està senyalitzat com els grans ports francesos dels Pirineus, així saps el que t'espera.

Lo pitjor serà que quan el comencem a pujar, ja portarem 130 Km a sobre i allò serà un campi qui pugui. El que tinc clar, es que fins a Pujarnol, no pots gastar ni un gram de mes, perquè sinó ho acabaràs pagant mes tard. I a partir d'allà ja es qüestió de posar el teu ritme i arribar a dalt lo millor que puguis....avui, la teoria. Demà serà el moment de posar-ho en pràctica, je je je...