The End....

Dono per acabada la temporada amb mes pena que glòria, després de que ahir diumenge, igual que la setmana passada, tinguéssim un dia passat per aigua que va tirar per terra la poca motivació que em quedava per córrer alguna cosa. M'he passat aquestes darrers 15 dies entrenant per res, amb lo estresants que son els entrenaments de pic de forma!!!.
El fi de setmana va començar be, amb un dissabte agradable i sense fred, on vaig assistir al final de temporada del Club Btt Fornells de la Selva, el club al qual pertanyo, tot i que popularment l'equip de competició tothom el coneix per l'Ambisist (el patrocinador principal). Primer vam fer una pedalada per la zona de Sant Julià de Llor, el Pasteral i la Cellera. Vam pujar fins al Puigdefrou i després vam baixar fins a la Cellera per uns corriols mes aptes per bicis de descens que no res mes (com es passa en Fidel!!!). Després de la pedalada va haver-hi un dinar casolà a la nau d'en Xavi de Pentacarpa amb la resta de socis, familiars i col.laboradors del club. En acabar, el finiquito de la temporada i una petita reunió entre els corredors per parlar de les intencions del club per la temporada vinent.

Fins aquí tot perfecte, però el diumenge tot va canviar. Vaig llevar-me aviat per anar a Sant Celoni a fer la pedalada del Montnegre. El dia estava núvol però semblava que aguantaria, però va ser arribar a lloc i començar a ploure. Tenia l'esperança que seria un ruixadet passatger, però no, ja no va parar. Així que a l'igual que diumenge passat, vaig decidir agafar els trastos i tornar cap a casa abans que passar fred i quedar ben enfangat. El cas es que a Arbúcies no plovia (te collons la cosa!!!), així que vaig agafar la bici per anar a fer una volta, però al passar per una pineda vaig veure uns pinencs i vaig acabar fent mes de boletaire que de ciclista. Al cap d'una estona ja va començar a ploure i vaig tornar cap a casa amb una petita bossa de bolets....
Ara m'esperen un parell de setmanetes de descans, mes que física, psíquicament, per desconectar dels entrenaments, i després a tornar-hi, amb el dur hivern com a protagonista. L'any vinent m'espera una temporada dura, ja que serà l'última com a Màster-30 i la diferència d'edat amb la gent que acaba d'arribar a la categoria es nota molt (8 o 9 anys)...tinc unes ganes de passat a Veterà-40 que no us podeu ni imaginar, je je je....

Fisco de fi de setmana

Vaja merda de fi de setmana, plovent a sac i tancat a casa auto concenciant-me que diumenge a la duatló de Cistella em mullaria, però que m'era igual....però res mes lluny de la realitat. Quan el diumenge vaig arribar allà i vaig veure el panorama, em vaig dir -saps què, tornem cap a casa que aquí no se m'hi ha perdut res-, ja ja ja....
Es la primera vegada que faig això de cagar-me a les calces, però em sembla que també es la primera vegada que he enganxat una pertorbació de primera categoria just el dia de la cursa. La veritat es que tenia moltes ganes de córrer aquesta duatló, però quan he sortit del cotxe i he vist que la pluja no pararia, que feia bastanta rasca i a sobre bufava una tramuntana que et deixava glaçat, se m'han tret totes les ganes. Llavors el cervell ha engegat la maquinària negativa: que no es pot escalfar en condicions, que la bici quedarà feta una merda, que em costarà una pasta passar pel mecànic, que l'única cosa que guanyaré serà una bona galipàndria, que suaré per fer la roba neta, etc....o sigui que he agafat la bossa de regal que ens donaven i me n'he entornat per on he vingut. No m'he n'arrepenteixo de la decisió presa, però si que em sap greu no haver corregut (i mes veient els resultats), però així es la vida....

Pedalada btt Terra de Vinyes

Continuo el final de temporada, provant mes novetats. Aquesta vegada tocava anar a Peralada per pendre part en la 4rta edició de la pedalada "Terra de Vinyes". Tenint un company d'equip que es l'estrella promocional de la pedalada, je je je, i que m'en va parlar molt be, que mes que anar-hi, oi?.

Per sobre de tot, una excel.lent organització que moltes curses federades voldríen tenir; petit dejuni de benvinguda. Quatre taules per inscriure't i no fer cues. Control de temps amb xip (i sense haver de pagar fiança!!). Motos obrint la cursa. Bon marcatge del traçat. Molts voluntaris. 2 superpantalles planes per veures les classificacions a l'instant (rotllo Copa Catalana). Rentabicis, dutxes amb aigua calenta en un superpavelló que semblava un palau (la feina que vaig tenir per entrar-hi la bici i no embrutar, je je je...). Ambulància. Speaker. Esmorzar amb postres. Sorteig de regals. Trofeus.....vaja, que a Peralada es nota que hi ha pasta, perquè tot això per només 12€.

Per un altre costat, hi ha la cursa en si, que s'ha de dir es de dificultat baixa, apte per a qualsevol biker. 99% de pista, amb poca pujada i molt ràpida (vaig fer 44 quilòmetres en 1.50'). La cursa va estar protagonitzada per uns primers quilòmetres on vam torbar moltes basses inmenses d'aquelles que semblen piscines i que ja ens van deixar la mecànica tocada per la resta de la cursa....per sort, de fang quasi no n'hi havia. De sortida ja es va formar un petit grupet de 5 corredors que vam anar junts fins a Garriguella, on començava l'unica ascensió continuada de la jornada. El grupet es va anar desgranant i quan vam coronar, ja només quedàvem jo i en Carles Barneda. Vam anar junts fins a Rabós, on vaig aprofitar les rampes del pas pel mig del poble per posar un puntet mes i anar-me'n en solitari. No sabia si la decissió era acertada, ja que quedàven encara 25 quilòmetres pel davant, amb molta pista ample i on el vent si m'entrava de cara em podria sentenciar, però em feia por deixar passar els quilòmetres i que després no hi hagués un lloc amb prou duresa on provar-ho. Per sort, no va ser així i vaig arribar a Peralada el primer. Els últims quilòmetres per les llargues pistes planeres de la plana Empurdanesa se'm van fer molt llagues, i fins i tot aburrides, però el traçat haig de dir que s'ajusta molt a les meves característiques, i a aquestes alçades de la temporada, una cursa sense gaire duresa, es el millor que es pot fer.

Be, l'experiència ha esta bona, i l'any vinent si puc repetiré. Ara si que podem donar la temporada per finiquitada, però encara tinc ganes d'anar a una duatló de muntanya que fan diumenge vinent a Cistella per variar una mica. Aquest setmana ja cal que em calçi les bambes i surti a córrer una mica, que fa mesos que no ho faig...sinó diumenge al tram de correr semblaré un "pato mareado", ja ja ja....

Travessa btt Terra de l'Aigua

Per acabar la temporada he decidit fer un parell de pedalades, i si m'animo, faré alguna duatló de muntanya (tot i que encara no ho tinc clar). Per això ahir vaig anar fins a Riells per córrer la 4rta edició de la Travessa Terra de l'Aigua, que mes o menys seria la versió bttera de la Marxa Cicloturista del mateix nom que també organitzen pel mes de maig.
Doncs com que se que la organització es bona, la cursa era a prop de casa (amb el conseqüent estalvi de temps i diners), la inscripció mes barata que una Copa Gironina i no hi havia participat mai (de manera que no coneixia el terreny), cap a Riells falta gent.


La participació va ser escassa comparat amb la marxa de carretera (poc mes de 100 ciclistes a la volta llarga), però sempre hi ha gent que apreta fort. El cas es que al poc de sortir ja érem tant sols 7 ciclistes al davant, i quan va començar la primera pujada érem 4. En la segona pujada ja només 3: un incombustible Miquel Prat, Arnau Masferrer i jo, que anàvem a un ritme alt liderat per Prat. Però ves per on, en la tercera i definitiva pujada del traçat, primer es queda Masferrer i després en Prat, de manera que quasi sense voler, passo a liderar la cursa i aprofito per posar un ritme que em permeti agafar un avantatge per no patir a les baixades o en cas d'alguna incidència. Incidència com la nata que em vaig estar a punt de fotre en un xargai que hi havia en una trialera i que em va baixar el sillin per culpa del cop de cul que li vaig fotre. D'aquesta manera, vaig haver de fer els últims quilòmetres de la cursa sense poder pedalar còmodament i amb els braços i les cames molt carregades per no poder seure correctament (sort del forat de temps que havia obert).
Be, la qüestió es que vaig acabar primer i de retruc encara em van donar un trofeu molt xulo (no pas una copa), en forma de quadre amb una foto, una aixeta i unes caniques que simbolitzen l'aigua. Això sense comptar amb el super entrepà de botifarra que estava boníssim i que podies repetir, donuts, fruita, beguda, etc....almenys a les pedalades amortitzes els diners de la inscripció.

Copa Gironina Llagostera

Si alguna cosa en podem treure d'aquesta cursa es que: "donde las dan, las toman". I es que la setmana passada quan vaig veure la crònica del Medina Llagostera sobre la cursa de l'Estartit, vaig quedar una mica parat per la seva duresa....el primer que em va venir al cap, va ser que ja es podien posar les piles perquè en menys d'una setmana els hi tocava a ells passar l'examen, i ves per on, també han suspès. No vull posar mes llenya al foc, tothom pot cometre errors, però com que aquesta vegada m'ha tocat el rebre directament, si que vull explicar els fets des del meu punt de vista:

Després d'entrenar de conya durant la setmana, i del podi de l'Estartit, em presentava a Llagostera amb el 100% de confiança. Sabia que repetir podi seria difícil, però possible. La sortida era estreta, la qual cosa (per una vegada) beneficiava als que teníem graella. Engega la cursa i al cap de pocs minuts ja es fa el primer grupet d'unes 12-15 unitats (Colomer, Almendros, Campasol, Lozano, Codinach, Oller, Martinez, Vilosa, Vinyas, Boix, Vidal, jo....) Anem tots bastants junts i a tota màquina, sense mirar res. Entrem en un corriol molt ràpid, i quan sortim a una pista, tots parats, la moto s'ha perdut!!!!!.....i no només això, sinó que el motorista es queda atontat o en estat de shock, ja que no sabia ni on era, ni que havia de fer!!!!. Després d'uns segons demanant-li explicacions i no reaccionar, passem d'ell i reculem. Quan tornem al circuit, ja teníem quasi tots els corredors al davant. Està clar que el corredor te el deure de conèixer el circuit, però no ens enganyem; quan ets el primer i tens la moto que obra la cursa al davant, només mires la moto, i la resta de corredors només miren la roda del corredor del davant, no les cintes.

La primera sensació va ser; vinga tornem-hi que hi ha temps de sobra i tots els que ens juguem alguna cosa estem igual. Comencem a remuntar per unes pistes amples, menjant molta pols. N'hi havia tanta que en un dels avançaments m'empasso un forat dels grossos i em salta la cadena (altre cop, grnnnn!!!), no entra sobre la marxa i m'haig de parar a col.locar-la. M'avança encara mes gent i perdo la roda dels corredors del meu nivell. Tornem-hi per segona vegada -quan comenci la pujada podré recuperar posicions- penso. Però res mes lluny de la realitat perquè la primera pujada es per un corriol monorail. Allà em dono compte de que no hi ha res a fer, el ritme es molt lent i es molt difícil avançar corredors. Començo a canviar el xip, a donar voltes al que ha passat, a emprenyar-me cada cop mes, fins que ho engego tot a la merda i plego.

Mig perdut per aquelles muntanyes, arribo a una urbanització, on trobo a en Ricard Soler que tenia pana, i tornem xino-xano cap a Llagostera. Em dutxo, recullo els trastos i foto el camp cap a casa emprenyat. No em vaig voler ni quedar a veure com havia anat la cursa i comentar la jugada. Me'n vaig amb la sensació d'haver perdut (a part de temps i diners) una setmana de bona forma i una bona oportunitat de fer un bon paper.

Avui dilluns, per lo que he llegit a d'altres blocs, hi ha bastantes queixes de l'organització: mes problemes amb les cintes (aquestes ja no les vaig patir, je je je)....falta de samarretes, cues a les inscripcions i amb l'esmorzar, falta d'informació, etc......jo per la part que em toca, només puc dir que la moto que obra cursa (hagin tret o no cintes), s'ha de conèixer el recorregut amb els ulls tancats, per deu!!!!

Be, no cal donar-hi mes voltes i criminalitzar la situació. Només espero que l'organització prengui nota dels errors i si tornen a organitzar una altre cursa, no passi el mateix. Pel que fa a mi, si que he pres la decisió de no fer cap mes Copa Gironina. Si fins ara planava sobre mi aquest dubte, amb el que ha passat les dues ultimes curses, he pres la decisió de deixar-ho estar i acabar la temporada anant a altres marxes que em vinguin de gust, o que em quedin a prop de casa, o en companyia de col.legues....

Copa Gironina l'Estartit

Després d'unes quantes setmanes tenint problemes amb la cadena de la bici i no trobar l'origen (em provat de canviar el plat gran, retallar la cadena, retocar el desviador), sembla que em trobat la sol.lució: la molla interna del canvi del darrere estava cascada, la qual cosa provocava una falta de tensió a la cadena que la feia caure amb qualsevol sot....o sigui que canvi nou. I d'aquesta manera, ahir per fi em vaig poder dedicar només a pedalar i estar concentrat per la feina, la qual cosa es va traduir en una lluita fins l'ultim quilòmetre per entrar al podi, que finalment vaig aconseguir.

La cursa va començar a toc de pitu amb una pujada asfaltada a una urbanització amb unes rampes tremendes que em van deixar molt mal col.locat...i es que l'edat no perdona i l'explosivitat no es el meu fort. En una cursa on hi havia moltes pistes rodadores per la zona del Montgrí que donarien lloc a moltes grupetes, no era el mes adient perdre el cap de cursa. Per sort, els primers quilòmetres van ser bastant ratoners, i de mica en mica vaig poder anar recuperant llocs sense perdre gaires segons respecte als corredors de referència. Per fi, i després de molt patiment, al principi de les pistes rodadores vaig contactar amb la segona grupeta de cursa. Érem 9 corredors (Sanchez, Martin, Martinez, Carreras, Codinach, Quintanas, Collados, Boix i jo (pràcticament tot Bicis Esteve) que perseguíem al quintet capdavanter (un il.lustre Roberto Heras a la postre guanyador de la prova, Colomer, Lozano, Oller i Vinyas). Amb el pas dels quilòmetres la grupeta perd unitats; primer cau Collados i després Boix, ja només som 7. A les pujades em costa molt aguantar el ritme infernal que posen els Bicis Esteve i vaig fent la goma tota l'estona. Amb el ganxo posat van passat els quilòmetres i la grupeta continua reduint-se: aquesta vegada perdem en Sanchez per una punxada i després en Quintanas. Ja només som 5, dels quals 3 som màster-30 i només queden 2 llocs al podi. La cosa està xunga, ja que de llarg soc el mes dèbil del quintet. Arriba el corriol final de baixada a meta i ens trobem els corredors de la volta curta; comencen les presses, els crits i els pals. Martin cau i em deixa l'ultima plaça del podi en safata sense haver de lluitar-lo a l'sprint final.

Aquesta vegada he estat de sort....be, la sort que no he tingut en les dues copes gironines precedents. A l'arribada me n'adono que hi ha hagut moltes avaries mecàniques i molta gent perduda per una senyalització bastant dèbil. Les característiques d'aquesta cursa m'han permès aguantar el ritme dels millors corredors, però s'ha de ser realista i veure que el podi de màster-30 està molt i molt car......però ja em tocava!!! aquesta temporada ja he complert i puc plegar, ja ja ja.....

Copa Catalana Barcelona

Ahir va tocar anar a Barcelona (no pas a veure el cul de la mona, ja ja ja), sinó per disputar l'ultima cursa de la Copa Catalana. Be, disputar, disputar, no vaig poder gaire, perquè passada la meitat de cursa vaig haver de baixar de la bici a causa dels molts problemes que tenia amb la cadena....i es que em sembla que la mecànica de la bici també està olorant el final de temporada (tot i que encara queden 8 Copes Gironines!!!!!).

Tot començava amb una matinada del 15 perquè la cursa era a les 9.30 del matí, i abans havia d'anar a veure el circuit. Circuit escurçat respecte al de l'any passat, es a dir; curt, revirat, explosiu, i sense temps ni tant sols per fer un glop d'aigua. Això ho testimonia el temps del primer classificat Màster-30; 4 voltes en 57 minuts....això es mes agònic que el ciclocross!!!.

© Jaume Fores

El cas es que escalfant em vaig trobar be, però vaig entrar a corralines dels últims. La sortida molt malament perquè em vaig quedar tancat amb les tanques. Quan vaig arribar a la pujada asfaltada vaig poder començar a remuntar llocs, però al mig de la pineda ja em vaig trobar amb les primeres fèmines i era molt difícil trobar un forat per passar amb aquells trenets que hi havia. Les males notícies van començar a la baixada, quan amb els sots, trencaigues, voreres, llambordes i demés trampes urbanes, la cadena em saltava cada vegada. Allò em trencava totalment el ritme de cursa i de vegades no em quedava mes remei que baixar de la bici i col.locar-la a lloc amb les mans. Cada vegada que havia de desmuntar em passaven 10 (o mes) corredors, i després de tornar a posar tot el meu esforç en remuntar posicions, altre cop salt de cadena.....es a dir, perdia mes llocs dels que remuntava, i en un circuit tant curt com aquest, l'esforç era totalment estèril, o sigui que després de poc mes de 30 minuts de cursa, vaig decidir plegar. No es el meu estil, però en un circuit així, poca cosa hi ha a fer....això no es btt.

En fi, aquest any a part de la primera cursa de Banyoles on vaig fer un bon resultat, he fet la pitjor Copa Catalana de la meva vida. Suposo que per aquest motiu, ahir no estava gaire emprenyat al haver de plegar, i també al veure que altres corredors havien tinguit el mateix problema que jo. La cara de la jornada van ser els resultats globals de l'equip, tornant a guanyar un any mes, la Copa Catalana per equips, amb una avantatge considerable respecte al Tomàs-Bellés i el Bicis Esteve....i es que tot i que som un equip d'amics sense cap pro de veritat, continuem sent els millors.....

Powerbar Marató Bonansa

Ja torno a ser a casa després d'un fi de setmana dur, que començava a primera hora del dissabte amb el llarg desplaçament fins a Pont de Suert, on ens allotjàvem amb la resta de companys d'equip en una pensió que, diguem que no era gaire maca, però amb abundant i bon menjar. No va començar gaire be la cosa, ja que la pluja ens va acompanyar gran part del dissabte (...i jo amb neumàtics de sec) i només vam poder sortir a rodar una horeta a la tarda per estirar les cames per la carretera que va a la Vall de Boí. Després, un bon sopar, mirar el Barça i cap a dormir.

El diumenge començava encara de fosc però per sort sense pluja. Un breu desplaçament fins a Bonansa on el sol començava a despuntar, però amb una bona fresca Pirinàica, i es que estàvem a 1200 metres d'alçada. Un poble de quatre cases i menys de 100 habitants (com poden acollir una prova d'aquestes característiques¿¿??), on de seguida vaig veure que seríem quatre gats; amb prou feines 100 corredors entre totes les categories i diferents curses. No vaig tenir temps ni d'escalfar, directe a l'arc de sortida (tot un rècord). Pel davant 68 quilòmetres formats per dues voltes de 32 en forma de vuit, es a dir, quatre voltes 16+18+16+18 passant per Bonansa cada vegada. Un circuit dur, amb 2100 metres de desnivell i tot pista forestal. El circuit estava marcat per dues fortes pujades que t'obligàven a posar-ho tot, i per la pedra suelta que t'obligava a anar amb compte de no rebentar el neumàtic. Per sort aquell tipus de terreny absorbeix be la pluja i no es va fer fang. Però del que si que no ens vam salvar, va ser de les grans basses d'aigua, es a dir, que vam acabar totalment enfangats i amb la transmissió demanant oli a crits.

De la cursa, dir que vaig patir molt la primera meitat, sense trobar el ritme i anant amb el ganxo posat tota l'estona. Les pujades eren duríssimes i amb tanta pedra em costava molt agafar el cop de pedal. Em movia entre el 20è i el 30è lloc, a les pujades perdia posicions i a les baixades les recuperava. Però a partir de la segona volta les sensacions van començar a ser millors i vaig anar consolidant la posició. Em va atrapar un elit que havia punxat anteriorment (amb un ritme un puntet per sobre del meu) i vaig aprofitar per agafar-li la roda i que em portés endavant. Em va anar de conya perquè m'obligava a patir, cosa que jo sol no hagués fet. Al final, i després de mes de quatre hores de cursa, vaig acabar patint perquè pel darrere m'atrapava gent, però la recompensa va ser grata ja que vaig entrar el 20è de la general i 2on Màster-30, el meu primer podi de caire autonòmic (o nacional, depèn de com es vulgui mirar), i de retruc, també vaig quedar 2on del Campionat.

Es cert, que el Powerbar Marathon by Nortwave ha sigut un campionat descafeïnat, ja que de quatre proves inicials que havien de ser, es van convertir en tres quan van treure el calendari oficial, i al final han estat dos al cancel.lar-se la prova de Cantàbria. Però això no treu mèrit al fet d'haver-hi sigut i haver fet bon paper en les dues proves (6è i 2on), o haver-me fotut la pallissa amb els viatges (que no vaig arribar a casa fins diumenge a la nit).....o sigui que, tot i que no tinc cap foto, el subcampionat es per mi....apa.

Copa Gironina Salt

Ahir a la tarda va tocar anar a Salt. M'agrada córrer el dissabte per la tarda: no has de matinar i tens el diumenge al matí per disfrutar amb els col.legues (o si et vols matxacar, pots tornar a córrer en algun altre lloc)...hauré de crear un grup al facebook, a veure si convençem a la federació, je je je.

El cas es que, tot i no tenir del tot sol.lucionat els problemes amb la cadena i el desviador (he hagut de fer una reparació chapucera), vaig anar a Salt amb ganes de córrer i treure'm el mal regust de la cursa de Bescanó. La sortida va ser una mica campi qui pugui, i la graella no va servir de res perquè tothom es va col.lar per on va voler (però aquesta vegada jo en vaig ser un d'ells, je je je...). Després dels primers quilòmetres d'asfalt, va venir el tall de veritat. Vaig entrar al primer corriol entre els 10 primers, però anava molt per sobre del meu ritme. De mica en mica m'anava avançant gent mes forta que jo, fins que al quilòmetre 5, va venir algú amb una maçeta i em va fotre una bona garrotada. Buff....vaig fotre un pet, que vaig estar uns quants minuts bastant tocat i perdent bastantes posicions.

De mica en mica, vaig anar recuperant-me, i agafant el "meu ritme", però em costava molt atrapar corredors i avançar-los, la peña està molt forta!!!. Tot i patir algun problema amb la cadena (no tant greu com a Bescanó), alguna que altre col.lada (el marcatge del circuit era bastant fluixet) i anar de puto cul per no conèixer el circuit, vaig arribar al final amb plenes facultats i disputant la posició a l'sprint amb dos corredors mes. Al final 14è de la general i 6è màster-30. Després d'aquesta cursa, ara si que puc dir que el podi de màster-30 encara està bastant lluny....a veure si en les properes curses puc arribar-hi.

© Jordi Bautista

Entrenament dur el d'ahir. 65' de força-resistència per sota de l'umbral aeròbic. Molt de vent de costat, però tot i així, promig de quasi 38 per hora, i promig final de quasi 35 per hora (tot i els quilòmetres de refredament). La bici va de fàbula, i de mica en mica vaig ajustant la posició.....

Fi de setmana intens

Aquest fi de setmana ha estat molt intens i carregat. Tant, que volia anar a córrer un parell de curses de carretera i al final no he anat enlloc. Tal i com vaig publicar en el post anterior, el divendres al vespre concert de Sopa de Cabra. Evidentment vaig anar a dormir tard, però a les 8 ja tornava a estar de peus per anar al Turó de l'Home amb el Bike-Somni, sortida històrica que sempre es fa coincidint amb la diada de l'11 de setembre (aquest any al caure en diumenge, es va avançar un dia). Be, la pujada fins a Santa Fe, la vaig fer sol, perquè vaig sortir una hora després d'ells (que aquella gent matina molt!!!).

Un bon esmorzar de forquilla, i després fins al cim del Turó, la típica crono per veure qui està mes en forma. Unes fotos de rigor amb un dia i una temperatura esplèndida, i després la baixada a Arbúcies pel corriol de la Feixa Llarga, on va haver-hi mes d'una aterrissada.....

El dissabte per la tarda va tocar anar a la inauguració de la nova botiga de Bike Girona, i de pas, recollir per fi la nova màquina de carretera, que va ser l'estrella de inauguració. Es la primera vegada que tinc una bici que provoca tanta admiració, je je je....i es que es fa mirar així tant nova, neta i maca. Abans d'anar a dormir vaig tenir feina a repassar-la, ajustar-la al meu gust i muntar-li els accessoris per tenir-la a punt per estrenar-la l'endemà.

I ahir diumenge, després de no poder dormir en tota la nit com un nen petit, esperant per catar la bici, ja ja ja, va ser hora de l'estreno. Una rutilla fins a Girona de quatre hores amb molta calor i molt de vent, cosa que va deslluir la jornada, sobretot per les rodes de perfil. Molt bones sensacions, tot i que encara haig d'acabar de polir la posició, sobretot de l'alçada de la direcció (que encara està per retallar). Suavitat, lleugeresa i rigidesa es el primer que vaig notar, però em falta fotre-li una bona exprimida per anar traient conclusions. Amb els entrenaments d'aquesta setmana i la pujada a Riells del diumenge, espero poder fer-ho....

Concert de Sopa de Cabra

Divendres al vespre vaig anar a veure els Sopa de Cabra al Sant Jordi amb en Xals, en Pane i la Mery, en el que havia de ser un únic concert per celebrar els 25 anys, o els 10 anys de la seva separació (depèn de com es vulgui mirar). Un cop passada la "decepció" de veure com, després de suar la gota gorda per aconseguir les entrades, anaven anunciant un segon concert, un tercer, dos a Girona, i dos mes a Tarragona i Palma (això no es sèrio), vam agafar el cotxe i cap a la capital.

La primera impressió va ser l'escenari: grandiós i amb una escenografia mes típica d'un grup de caire internacional que d'un grup català. El segon, va ser veure com l'edat mitja del públic era molt alta. I el tercer, va ser la tranquil.litat del personal, sense histerisme col.lectiu, ni presses, ni agobios per agafar lloc. O sigui, que sense gaires entrebancs, vam anar col.locant-nos a prop de l'escenari.
El concert va ser molt complet. Quasi tres hores on van tocar una trentena de cançons que van donar per fer un extens repàs de la seva carrera. Molt de rock i moltes cançons dels seus inicis, sense oblidar les cançons mes conegudes dels discos finals de carrera. A mi em va agradar bastant, però el final se'm va fer llarg, sobretot amb els bisos i els canvis d'escenari per tocar els "unplugged".

Un Gerard Quintana en bona forma, el tio s'ha aprimat bastant, suposo que per poder aguantar el ritme d'un concert així, je je je.....el que em va sobrar van ser els seus típics discursos morals i polítics entre cada cançó. No m'agrada anar a escoltar música i que et fotin la pallissa per coses extramusicals, i a sobre tothom aplaudint i combregant com si fossin fidels de la causa.....be, després d'això, segurament vindran mes concerts i l'any vinent un disc nou....que us hi jugueu?

Qui diu que en els recintes tancats no es pot fumar?

Copa Gironina Bescanó

Regust agredolç el que em vaig emportar ahir de Bescanó, en la que va ser la meva tornada a les curses després de dos mesos de "vacances". Mes amarg que dolç, hauria de dir, ja que problemes mecànics amb el desviador i la cadena, em van fotre la cursa enlaire.

Després de passar tot el dissabte sense fer res esperant que caigués el diluvi universal, i sense caure una gota, el diumenge al matí plovia. Això ja em va tallar el rotllo, i vaig estar a punt de no córrer. Per sort, la pluja va escampar i vaig decidir prendre la sortida, tot i que no vaig escalfar com deu mana (cada cop em fa mes mandra això d'escalfar per sortir a tope....)

El cas es que, evidentment, això ho vaig pagar en forma de sortida penosa en l'inici de la cursa per la carretera asfaltada d'Estanyol (amb unes rampes que et treuen la son). Em va passar "hasta el tato", i no va ser fins a l'entrada de la pista, que vaig poder anar remuntant posicions fins a col.locarme en el meu lloc natural. Un cop passats aquest primers quilòmetres de barull i estabilitzades les pulsacions, anava fen duet amb en Fontané en 13ena posició, i tenint a la vista l'ultima plaça del podi màster-30 que se la disputaven en Martinez i l'Oller, quan en una trialera la cadena em salta. No contenta amb això, la ditxossa es va col.locar entre el quadre i el plat petit, quedant totalment clavada. Em vaig haver d'aturar per collons, i quan vaig veure allò, vaig pensar que la cursa s'havia acabat. No em va toca mes remei que posar-me "manos a la obra" i amb molta paciència (cosa gens fàcil quan tens el cor a 200), vaig aconseguir treure-la d'allà, no sense perdre molt de temps i posicions. Calculo que quan vaig tornar a arrancar, ho vaig fer mes o menys sobre la 40ena plaça.

Enrabiat per la situació, vaig tornar a posar "la carne en el asador", i tot i patir durant bastants minuts per tornar a agafar el ritme de cursa, de mica en mica vaig anar recuperant posicions i bones sensacions. De totes maneres, la mecànica no anava fina i cada cop que hi havia una zona de sotracs, la cadena em saltava dels plats (mal presagi). Quan ja tornava a rodar entre el Top-20, la cadena me la va tornar a jugar; aquesta vegada fent-se un nus, que quan vaig veure allò, vaig pensar que era una broma de mal gust. Ni jo mateix amb les meves pròpies mans i intentan-t'ho 100 vegades, seria capaç d'entortilligar-la d'aquella manera. -No pot ser- m'anava dient a mi mateix, -com es desfà això? per deu!!!-. (imagineu-vos intentar fer un trencaclosques amb la sang que et vull). Però com que estava perdut al mig de no se on, no em va tocar mes remei que desfer aquella entortilligamenta. Ha estat la primera i espero que la única vegada que m'ha passat això. Evidentment vaig tornar a perdre tot el que havia recuperat, i amb els 6 o 7 quilòmetres que faltaven fins a l'arribada, ja només vaig poder recuperar 2 o 3 llocs.

Al final 28è de la general i 12è màster-30....molt lluny del que em mereixia. No sé què em fa mes ràbia: si haver perdut una possibilitat de fer podi, o ni tants sols haver fet dels 25 primers per poder tenir graella de sortida en la pròxima cursa del campionat a Salt. Be, el cas es que no ha sigut un inici de Copa Gironina tal i com m'esperava, cosa que fa perdre força a la decisió de seguir-la tota.....i es que quan una cosa comença torta, costa molt redreçar-la. (fotos © Jordi Bautista)

De vacances

Estic de vacances.....es nota? m'ha entrat tal mandra, que no tinc ni ganes de publicar coses al blog. Tampoc hi ha gaire coses a dir; aprofito per fer quilòmetres amb el nou Garmin, trepitjant carreteres mes allunyades de casa. I tot això passa mentre estic a l'espera de que m'arribi la nova bici de carretera, que siguen mes d'agost, no se quan serà....qual la tingui, ja faré un post.

Trek 2012

Entre sopars i barraques de festa major, ahir vaig trobar un forat per anar a la presentació de la gama Trek 2012 a Granollers. Me'n vaig enterar pel facebook de Trek de pura casualitat fa uns dies, i em va sobtar que després de no trobar cap foto de bicis del 2012 per la xarxa, fessin la presentació per Espanya en un hotelet de Granolers, sense practicament publicitar-ho i obert a tot el públic. Vaig pensar que estaria ple de gent, però no érem pas gaires, increïble.

En quant a les bicis; de gama baixa i mitja hi havia de tot, però de gama alta ja no hi havia tanta cosa. Hi havia moltes mes btt que no pas de carretera, i també sabatilles, cascs, neumàtics i algunes rodes. No vaig veure novetats importants, només un nou model d'enduro que no recordo com es deia. Els quadres no han canviat i només hi ha reestilings de pintades, però son realment molt guapes i cuidades estèticament fins l'últim detall, amb tots els accessoris conjuntats, des de les llantes fina als sillins. Em va sobtar veure que hi havia els preus posats, i tampoc hi ha cap novetat en aquest camp, continuen costant el mateix que el 2011 (tot i que el dolar està molt mes devaluat envers l'euro). Be, ara ja sabem com anirà la cosa per l'any vinent, i ja tenim mes informació per saber quina bici ens em de comprar.....

Festa Major

Avui començo vacances i res millor per celebrar-ho que la Festa Major!!!! ens esperen quatre dies de festa amb les seves respectives quatre nits de barraques.....al loro!!! vaja inici de vacances........

Benvinguts al mon Garmin

Ja el tenim aquí.....després de tota la vida amb Polar, i 8 anys des de l'ultima adquisició d'un 705i, he fet el canvi a un Garmin. El Polar tenia una precisió cardíaca altíssima, però la veritat es que ja començava a fer catúfols; el sensor de cadència fallava mes que una escopeta, el sensor cardíac quan li tocava molt fort el vent de cara (en baixades amb molta velocitat) donava dades errònies, i el baròmetre que servia per donar totes les dades de temperatura, alçada, pendents, etc, feia temps que me l'havia carregat. A tot això s'hi ha de sumar el fet que el software de gestió dels entrenaments (Polar Precision Performance), estava completament obsolet perquè fa temps que el van substituir per un de nou (Polar Pro Trainer) que si el volia, l'havia de comprar.

O sigui que després de veure que tothom en parlava meravelles, assistir a unes jornades de presentació de productes que la marca va fer a Barcelona, i valorar quin era el mes adequat a les meves necessitats, m'he decidit a comprar l'Edge 500, que es la versió econòmica de la gama de ciclisme. Es mes un ciclocomputador amb GPS, que no pas un GPS per a la bicicleta (que seria el Edge 800), i dintre de les seves limitacions, fa de tot i mes. Però tot això ho aniré descobrint aquest propers dies, on m'espera bastanta feina per aprendre a fer-lo anar i treure-l'hi tot el rendiment.

Dies de Tour i núvols

Així transcorren aquest últims dies; mirant el tour en HD per la tele (que es veu de puta mare), i sortint a rodar i acumular quilòmetres en acabat, amb un temps que s'assembla mes a la tardor que a l'estiu. Sembla que a mesura que passen els dies, la cosa va a pitjor, i aquesta setmana ja he sortit amb samarreta tèrmica interior i manguitos. Ahir fins i tot feia un temps típic de muntanya, amb 18º i un cel gris i rúfol que m'anava mullant de tant en tant.....almenys una cosa positiva te aquest temps, i es que el compte enrere per les vacances de l'agost no està siguen tant agònic com altres anys, i treballar amb aquestes temperatures es molt mes suportable.....això si, espero que això faci un gir a l'Agost, perquè sinó ens fotre'm de fàstic!!!!

Connexions popArb

Què en pensen els artistes del popArb? en aquest vídeo de l'enderrock ho podem saber:

Un dilluns dur

Bufff, que durs que son els dilluns quan ets un fiesteru, je je je. Quan no estàs acostumat a dur aquesta vida nocturna de descontrol i frenesí, costa molt tornar a la normalitat.....la veritat es que estic mes cansat avui que no pas quan vaig fer els 100 km de Sant Hilari, que ja es dir!!!!!!

En línies globals ha estat un bon festival, però al contrari del que un s'espera, decebut pels dos caps de cartell (Manel i Antònia Font) ja que no van fer uns concerts gaire potents. En canvi, em van agradar Quart Primera, Inspira, Estúpida Erikha, Mine, El Petit de Cal Eril, The New Raemon, i per sobre de tots Mazoni que per mi va ser el millor concert del popArb'11. Concerts que no repetiria, per exemple: El Guincho, Guillamino, Thelemáticos, Senior i el Cor brutal....la resta, acceptable.

Amb les obres de reforma de les naus Ayats, ara si que hi ha lloc per tenir dos escenaris com deu mana i poder veure els concerts en condicions. La puntualitat va ser britànica, fins i tot massa, ja que mes d'un grup quan estava en el seu punt àlgid, va veure com li tancaven el teló i li tallaven el so....potser massa estrictes no? com a fets negatius, haig de dir que vaig trobar a faltar lloc per seure (vaig acabar amb l'esquena destrossada, després de 7 hores de peu cada nit) i que la barra va quedar col.lapsada en les hores punta, havent de carregar-te de paciència per poder fer un beure. Esperem que en la pròxima edició vagin resolent aquets petits detalls, però per saber-ho encara falta un any.....

Tot a punt!!

Fi de setmana intens el que m'espera.....però aquesta vegada no serà a sobre la bici, sinó que serà disfrutant d'un festival de 1ª divisió de música feta a Catalunya, i a mes sense moure'm de casa: el PopArb.
Seran dos dies intensos, on no em vull perdre els Quart Primera, Manel, Mazoni, Wantun, Illa Carolina, Estúpida Erikah, The New Raemon, Antònia Font....i de la resta de grups, mai se sap, que sempre pot caure una sorpresa inesperada. A hores d'ara, en el poble ja es comença a veure una mica de moviment de forasters que comencen a arribar per assistir a aquest festival que fa mesos que te les localitas esgotades!!!!!

Fotos de Porqueres

Penjo algunes fotos de la cursa de Porqueres fetes per l'organització i en Jaume Fores:

Open Tàctic Porqueres

Avui he tornat a anar a una cursa després de mooooolt de temps sense fer-ho. I hi he anat perquè em venia de gust, i perquè fins al setembre segur que no em tornaran a veure el pèl, ja que s'acosten fins de setmana de lleure: popArb, el tour, specialized days de la molina, la festa major, vacances, platjeta....

He anat a Porqueres a disputar una cursa de l'Open Tàctic, i la veritat es que la falta de ritme de cursa es nota molt. Si això li juntes la falta d'explosivitat, la falta de graella que et fa perdre les referències dels primers i l'atropellament de les enramades, no es pot esperar gran cosa. La cursa no es que m'hagi anat malament, però es que d'allà on no n'hi ha, no en raja....almenys no he tingut aquella sensació d'anar-me arrastrant pel circuit, però estic realment lluny de l'estat de forma que tenia la temporada passada. Encara no hi ha les classificacions penjades, però calculo que he entrat sobre el 10....a partir d'ara toca divertir-me i sortir amb la bici a disfrutar.....

El secret mes ben guardat d'Arbúcies

Després de les Enramades, anem encarant la següent cita: el popArb del 8 i 9 de juliol, amb totes les entrades exhaurides des de fa setmanes.....

La Passada del Castell

Aquest any la Passada del Castell va ser llarga i dura perquè puntuava pel GP de la Vinya, i vaig haver de donar-ho tot per arribar fins a l'esmorzar del Carulla. Una petita mostra de la nit: (les fotos perilloses han estat retirades de la circulació per no ferir la sensibilitat dels espectadors, je je je....)

Botifarres i petard no son compatibles

Després de 152 anys, ahir va tornar a coincidir la diada de Corpus (Botifarrada d'inici de les Enramades) amb la revetlla de Sant Joan, i la veritat es que veien el resultat, val mes que no passi gaire sovint. Acostumats a fer mes d'una hora de cua per aconseguir la preuada botifarra, ahir no havies de fer mes de 5 minuts. La gent va preferir descaradament fer revetlla a casa, que no pas sortir a la Passada de la Plaça.

Com dic, la festa va quedar una mica deslluïda de gent, potser massa, però el fet de poder menjar la botifarra sense haver d'esperar, poder repetir, i no patir aglomeracions a la Plaça de la Vila i voltants, no te preu.....la nit tampoc va ser gaire prolífica, i es que sembla que la gent s'està reservant per aquesta nit, la Passada del Castell.....demà penjarem unes quantes fotos......

Jornada festiva

Ahir diumenge va ser una jornada festiva en tots els sentits:

A la matinada va néixer la Queralt, la meva primera i única neboda, després de 40 hores de viatge fins al carrer Sorrall. Un bon dia per néixer, ja que sempre quedarà com a anècdota, que ho fes el dia de les catifes.

Doncs si, ahir era el dia de les catifes florals, tret d'inici de les Enramades d'Arbúcies, que tindran continuïtat a partir del dijous vinent, diada de Corpus, i que aquest any coincideix amb la revetlla de Sant Joan. Un dia perfecte en quant a climatologia, amb sol al matí, però temperatures agradables, fet que va animar a la gent a passejar durant tot el dia pels diferents carrers de la vila.


Però abans de tot això, vaig anar a Hostalric a fer la 2ª marxa popular btt. Una pedalada que m'anava de perles perquè es sortia a les 8 del matí, i Hostalric està a 10 minuts de casa, amb la qual cosa, a quarts de 12 ja estava a casa a punt per anar a veure les catifes. El nivell físic de la pedalada va ser alt, ja que vaig tardar 2.45' a completar els 48 quilòmetres del recorregut llarg. No va ser el cas del nivell dels inscrits, ja que vaig arribar primer i en solitari amb uns 10 minuts d'avantatge sobre el segon (les classificacions no ho reflexen així.....estan fetes una mica a cop d'ull), tot i no tenir gaire bones sensacions, ja que no vaig poder descansar gaire durant la nit, perquè prop de casa hi havia un restaurant que estava de festa i van tenir la música força alta fins ben entrada la matinada.....fotos aquí.

La Meritxell

Boníssima l'entrevista i la cata de vi que va fer l'altre dia en Buenafuente a aquesta sumiller catalana.....no se si aquesta noia estava molt nerviosa, o es així d'inocenta i natural, o es feia la tonta, però el cas es que es de tant en tant en deixava anar cada una, que a l'Andreu li venien de perles per fer broma......ja ja ja.

L'entrevista:


La cata:

Entrenament de qualitat

Estic començant a trobar-me una mica fi, i volia aprofitar aquest fi de setmana per anar a córrer a l'Open Tàctic de Figueres per veure si es veritat, però ves per on, l'han suspès. També han suspès els Campionats de Catalunya en ruta a Tarragona, i practicament no hi havia cap cosa interessant a prop de casa, o sigui que m'ha tocat sortir a entrenar simulant un ritme de cursa.
He fet una ruta circular molt entretinguda perquè hi ha pujada, baixada, una mica de planer, i una zona de tobogans: Arbúcies, Hostalric, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Anglès, Osor, Sant Hilari Sacalm, Arbúcies. Son 85 quilòmetres que els he fet en solitari i en 2h30', a un promig de quasi 34Km/h (tot i rodar sempre en el sentit contrari del vent). De Santa Coloma fins a Sant Hilari he posat ritme de cursa, però fins allà ja venia rodant a un ritme alt. La veritat es que fins i tot jo mateix m'he sorprès del rendiment, ja que no he defallit en cap moment, i això que ahir vaig fer 4h de btt....
Soc un crack, ara que em començo a trobar be només queden dues proves de l'Open Tàctic, i a la de Llançà no hi aniré perquè coincideix amb el PopArb, mentre que als Campionats de Catalunya tampoc hi aniré perquè coincideix amb les Enramades. A mes, a hores d'ara no hi haurà Campionat de Girona, o sigui que tampoc podré "defensar" el títol de l'any passat, que era de les poques coses que em motivaven.....

Andy Schleck i les cadenes

Sembla que aquest noi i la seva cadena no s'acaben d'entendre, ja ja ja....avui a l'etapa pròleg de la Volta a Suïssa, quan anava amb el plat i el pinyó gran i ha volgut posar el plat petit per afrontar l'inici de la pujada, se li ha tornat a sortir la cadena (el mateix error que al Tour), i ni ell ni el seu mecànic han tingut collons de posar-la a lloc, havent de canviar la cabra per una bici convencional. Sembla que aquest noi no li han explicat que no es recomanable anar amb el plat gros i el pinyó gros.....pels que no ho heu vist, mireu el vídeo (a partir del minut 3):